Substitució de la pena per expulsió (art. 89 CP)

Una persona estrangera condemnada a presó a Espanya pot veure aquesta pena substituïda per la seva expulsió del país. Ho regula l’article 89 del Código Penal (Codi Penal). Per a algunes persones és una sortida: eviten entrar a la presó o en surten abans. Per a altres és un desastre: han construït la seva vida aquí, tenen parella, fills, feina, i l’expulsió ho trenca tot.

Són dues situacions oposades. I a la mateixa sala, davant el mateix jutge, amb el mateix article. Per això no hi ha una resposta única. Hi ha clients que ens demanen que sol·licitem l’expulsió. I n’hi ha que ens demanen just el contrari: que l’evitem. Les dues peticions són legítimes. Totes dues requereixen estratègia.

L’expulsió no esborra la condemna i arrossega un cost molt concret: una prohibició de tornar a Espanya durant un termini d’entre cinc i deu anys. A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem a la frontera entre el dret penal i el dret d’estrangeria.

Què és la substitució de la pena per expulsió (art. 89 CP)

És una figura del Código Penal. Permet que un ciutadà estranger condemnat a presó no compleixi aquesta pena en un centre penitenciari espanyol, sinó que sigui expulsat del territori nacional.

La redacció vigent prové de la Ley Orgánica 1/2015, en vigor des de l’1 de juliol de 2015. Abans d’aquella reforma la figura es limitava als estrangers no residents legalment i a penes inferiors a sis anys. Avui el criteri és diferent i més ampli.

Tres idees bàsiques: és una mesura penal, no administrativa —l’acorda un jutge o tribunal penal dins del procés—; substitueix la pena, no l’anul·la —la condemna i els antecedents existeixen—; i no és automàtica. Encara que l’article fa servir la fórmula “seran substituïdes”, els tribunals han rebutjat l’automatisme: el Tribunal Supremo, en sentència de 27 de novembre de 2025, ha tornat a subratllar que el tribunal ha de valorar les circumstàncies personals de la persona condemnada —arrelament, família, mitjans de vida— juntament amb la gravetat del delicte.

Aquesta manca d’automatisme és exactament l’espai on treballa la defensa. En els dos sentits.

Requisits i llindars: quan escau l’expulsió substitutiva

El llindar: més d’un any de presó

L’article 89 s’aplica a les penes de presó de més d’un any imposades a un ciutadà estranger. El Tribunal Supremo, en sentència de 18 de juny de 2020, va establir dos criteris: no es pot substituir per expulsió una pena de presó igual o inferior a un any; i el que compta és la pena imposada en la sentència, no la que el Código Penal preveu en abstracte per a aquell delicte.

És a dir: si et condemnen a deu mesos, l’article 89 no entra en joc. Si et condemnen a un any exacte, tampoc. Cal superar l’any.

Qui hi pot quedar afectat

S’aplica a ciutadans estrangers. La reforma de 2015 va eliminar l’exigència que fossin residents il·legals, de manera que pot afectar també estrangers amb residència legal. Els ciutadans de la Unió Europea tenen un règim reforçat.

Delictes en què no escau

L’article 89 exclou expressament la substitució quan la condemna és pels delictes dels articles 177 bis (tracta d’éssers humans), 312 i 313 (tràfic il·legal de mà d’obra i emigració fraudulenta) i 318 bis (afavoriment de la immigració il·legal). La lògica és evident: seria absurd que qui explota persones migrants obtingués com a conseqüència del seu delicte un bitllet de tornada en lloc de presó.

El límit de la proporcionalitat

L’article 89 disposa que no escau la substitució quan resulti desproporcionada. Aquest és el gran punt de defensa per a qui es vol quedar.

Expulsió total o parcial: complir-ne una part i ser expulsat després

Molta gent es pensa que l’article 89 és un interruptor: o presó, o expulsió. No és així.

Penes de més d’un any i fins a cinc anys. La regla general és la substitució íntegra per expulsió. Però el jutge o tribunal pot acordar, de manera excepcional i motivada, que se’n compleixi una part quan sigui necessari per assegurar la defensa de l’ordre jurídic. Aquesta part no pot superar els dos terços de la pena. Un cop complerta —o quan la persona penada accedeixi al tercer grau o a la llibertat condicional—, s’executa l’expulsió respecte de la resta.

Penes de més de cinc anys. El tribunal ha d’acordar l’execució de tota la pena o d’una part a Espanya, en la mesura que sigui necessari per a aquesta mateixa defensa de l’ordre jurídic. L’expulsió substitueix la resta i es materialitza quan la persona penada accedeix al tercer grau o compleix la part de condemna que permet la llibertat condicional.

Per què això importa a la pràctica: perquè la negociació real gairebé mai no és tot o res. Sol ser una qüestió de quant es compleix aquí i quan s’executa l’expulsió. Aquí hi ha marge tècnic, i aquí es juga bona part del resultat. Si el teu cas és en fase d’execució, també és útil revisar la suspensió de la pena.

Em convé l’expulsió? Avantatges i inconvenients reals

Aquesta és la pregunta que més ens fan. I mereix una resposta honesta, no comercial.

Què hi guanyes. Evites la presó, totalment o parcialment. Si ja ets a dins, l’expulsió pot escurçar molt el temps efectiu de privació de llibertat. I tanques l’assumpte: un cop executada l’expulsió, la pena queda complerta en els termes que fixi la resolució judicial.

Què hi perds, i això és el més important. La prohibició de tornar és el cost principal i el més subestimat: l’article 89 estableix que la persona estrangera expulsada no podrà tornar a Espanya durant un termini de cinc a deu anys des de la data de la seva expulsió. A més, l’expulsió comporta l’arxivament de qualsevol procediment administratiu que tingués per objecte l’autorització per residir o treballar a Espanya: si tenies una sol·licitud d’arrelament, de renovació o de reagrupament en tràmit, cau. La condemna continua existint. I si tens parella o fills a Espanya, l’expulsió te’n separa durant anys.

Com es decideix. Quan una persona no té vincles reals a Espanya, l’expulsió sol ser la via més raonable enfront d’anys de presó. Quan la persona sí que té arrelament, la prohibició d’entrada de cinc a deu anys pot resultar molt més gravosa que la pena mateixa. No acceptis l’expulsió sense haver fet aquest càlcul. I tampoc no la rebutgis sense haver-lo fet.

Com oposar-se a l’expulsió: arrelament, família i fills menors

Si la teva vida és a Espanya, hi ha arguments jurídics sòlids per oposar-s’hi. No són fórmules màgiques: són criteris que els tribunals apliquen i que cal acreditar amb prova.

La proporcionalitat com a límit legal. El mateix article 89 impedeix la substitució quan resulti desproporcionada. Aquesta desproporció es valora cas per cas: naturalesa i gravetat del delicte, temps de residència a Espanya, situació familiar, mitjans de vida, vincles amb el país d’origen.

L’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans protegeix el dret a la vida privada i familiar. Qualsevol ingerència de l’Estat —i una expulsió ho és— ha d’estar prevista a la llei, perseguir un fi legítim i ser necessària i proporcionada en una societat democràtica.

L’interès superior del menor. Quan hi ha fills menors entra en joc un principi addicional, recollit a l’article 3 de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, a l’article 39 de la Constitució i a la Ley Orgánica 1/1996. No és un argument decoratiu: obliga a valorar de manera expressa quin efecte tindria sobre l’infant l’expulsió del seu progenitor. I hi ha un supòsit especialment rellevant: el del progenitor estranger d’un menor amb nacionalitat espanyola o d’un altre Estat de la UE que estigui al seu càrrec, on la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert que l’expulsió pot privar el menor del gaudi efectiu dels seus drets com a ciutadà de la Unió.

Què s’ha de provar. Els arguments no valen sols: empadronament continuat, llibre de família, certificats escolars dels fills, informes de serveis socials, contractes de treball i vida laboral, informes mèdics, testimonis. La prova de l’arrelament es construeix, no s’al·lega. Ho desenvolupem a evitar l’expulsió per arrelament.

El dret a ser escoltat. L’article 89 exigeix que el jutge resolgui sobre la substitució en la mateixa sentència sempre que sigui possible. Si no ho va fer, s’ha de pronunciar mitjançant una interlocutòria motivada un cop ferma la sentència, amb audiència prèvia del Ministeri Fiscal i de les altres parts. Aquesta audiència és la teva oportunitat d’exposar la teva situació personal. Perdre-la, o afrontar-la sense preparació, és un error car.

Ciutadans de la Unió Europea: un règim diferent

Si ets ciutadà d’un Estat membre de la Unió Europea, la teva protecció és molt més forta. L’article 89 estableix que l’expulsió d’un ciutadà de la Unió només escau quan representi una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat pública, atenent la naturalesa, les circumstàncies i la gravetat del delicte comès, i la seva perillositat.

I hi ha un segon nivell de protecció. Si el ciutadà de la Unió ha residit a Espanya durant els deu anys anteriors, l’expulsió només escau, a més, en supòsits taxats: condemnes per delictes greus contra la vida, la llibertat, la integritat física o la llibertat i indemnitat sexuals amb apreciació fundada de risc de reiteració, o condemnes per delictes de terrorisme o comesos en el si d’un grup o organització criminal.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea és constant des dels assumptes Bouchereau i Calfa: l’existència d’una condemna penal per si sola no justifica l’expulsió d’un ciutadà de la Unió. Cal que la conducta personal de la persona interessada constitueixi una amenaça real i prou greu que afecti un interès fonamental de la societat. A la pràctica: si ets comunitari i et plantegen l’expulsió invocant sense més els teus antecedents, hi ha base sòlida per oposar-s’hi.

Expulsió des de la presó: l’art. 197 del Reglamento Penitenciario

Convé aclarir un malentès freqüent, perquè circula molta informació imprecisa sobre aquest article.

L’article 197 del Reglamento Penitenciario (Reglament penitenciari) no és la norma que ordena l’expulsió. El que regula és que la persona penada estrangera pugui gaudir de la llibertat condicional al seu país de residència, per a la qual cosa s’exigeix la conformitat expressa de l’intern i l’autorització del jutge de vigilància penitenciària.

El seu apartat segon sí que connecta amb l’expulsió: obliga a comunicar al Ministeri Fiscal les propostes de llibertat condicional de persones penades estrangeres, fent constar expressament les dates de compliment de les dues terceres parts i les tres quartes parts de la condemna, precisament als efectes de l’expulsió de l’article 89 CP.

Què significa a la pràctica: que l’expulsió d’una persona que ja és a la presó s’articula normalment per la via de l’article 89 CP, i es materialitza en accedir al tercer grau o a la llibertat condicional. La classificació penitenciària deixa de ser un assumpte merament de tractament i passa a ser una peça estratègica del cas. Per això és imprescindible treballar l’expedient penitenciari en paral·lel: consulta dret penitenciari i tercer grau.

I hi ha una tercera via que moltes persones desconeixen: el trasllat internacional de persones condemnades, que permet complir la condemna al país d’origen sense que això impliqui necessàriament una prohibició d’entrada com la de l’article 89. En alguns casos és la millor opció de les tres.

Expulsió judicial i expulsió administrativa: no són el mateix

Es confonen constantment. Són procediments diferents, amb normes diferents, autoritats diferents i defenses diferents.

Expulsió judicial (art. 89 CP). L’acorda un jutge o tribunal penal. Substitueix una pena de presó de més d’un any. Es tramita dins del procés penal o en fase d’execució. Prohibició de tornar-hi de cinc a deu anys. Es recorre per la via penal.

Expulsió administrativa (art. 57.2 LOEx). L’acorda l’Administració. Es basa en l’article 57.2 de la Ley Orgánica 4/2000: haver estat condemnat, dins o fora d’Espanya, per una conducta dolosa que constitueixi al nostre país un delicte sancionat amb pena privativa de llibertat superior a un any, llevat que els antecedents haguessin estat cancel·lats. El Tribunal Supremo, en sentència de 8 de juny de 2018, va precisar que aquí s’atén a la pena prevista en abstracte, no a la efectivament imposada. Es recorre per la via contenciosa administrativa.

Tampoc no és automàtica. Durant anys l’Administració va aplicar l’article 57.2 de manera gairebé mecànica. Aquesta pràctica ha estat corregida: el Tribunal Supremo, en sentència de 4 de setembre de 2023, ha consolidat l’absència d’automatisme, exigint motivació individualitzada i ponderació de les circumstàncies personals i familiars, amb aplicació del principi de proporcionalitat. I si ets resident de llarga durada, la protecció és encara més gran d’acord amb l’article 12 de la Directiva 2003/109/CE.

El risc de la doble via. Una mateixa condemna pot obrir les dues portes. Podem defensar bé el procés penal i descobrir després que la Subdelegació ha incoat un expedient administratiu. Per això cal anticipar les dues vies des del principi i coordinar l’estratègia.

Tornar a Espanya després de l’expulsió: la prohibició d’entrada

És la conseqüència que més pesa a llarg termini. La seva durada és de cinc a deu anys, segons l’article 89 CP, i el jutge fixa el termini concret atenent la durada de la pena substituïda i les circumstàncies personals. Es computa des de la data de l’expulsió efectiva, no des de la sentència. I a més d’impedir l’entrada a Espanya, la inscripció als sistemes d’informació corresponents pot afectar la possibilitat d’entrar a l’espai Schengen.

Si l’expulsió no es pot executar. L’article 89 preveu aquesta situació: es procedeix a l’execució de la pena originalment imposada o del període de condemna pendent, o si escau a l’aplicació de la suspensió. Per assegurar l’expulsió, i quan la persona penada no es trobi ja efectivament privada de llibertat, es pot acordar el seu ingrés en un centre d’internament d’estrangers.

Casos habituals que resolem

Persona estrangera condemnada sense arrelament que vol evitar l’ingrés a la presó i demana l’expulsió substitutiva.
Persona amb parella i fills menors a Espanya que s’oposa a l’expulsió acordada en sentència.
Progenitor d’un menor espanyol o comunitari al seu càrrec davant una proposta d’expulsió.
Ciutadà de la Unió Europea condemnat a qui es pretén expulsar sense acreditar una amenaça real i actual.
Resident de llarga durada amb un expedient de l’article 57.2 LOEx obert després d’una condemna.
Intern estranger en tercer grau o proper a la llibertat condicional que ha de decidir entre expulsió, compliment a Espanya o trasllat al seu país.
Persona a qui l’expulsió no s’ha pogut executar i necessita reordenar la seva situació penal i d’estrangeria.

Com treballem el teu cas

Primera consulta i diagnòstic d’objectiu. El primer no és jurídic: és saber què vols. De vegades la persona arriba convençuda d’una cosa i, en veure’n les conseqüències reals, canvia de criteri. Aquesta conversa es té abans de moure res.
Anàlisi tècnica completa. Revisem la sentència i la pena imposada, la fase processal, la situació d’estrangeria, els antecedents, la classificació penitenciària si n’hi ha i els expedients administratius oberts.
Construcció de la prova. Si l’objectiu és evitar l’expulsió, preparem l’expedient d’arrelament. Si l’objectiu és obtenir-la, preparem la sol·licitud i la documentació d’identitat i de viatge.
Escrit i audiència. Presentem l’escrit i compareixem a l’audiència prevista a l’article 89. És el moment decisiu i es prepara amb el client, no s’improvisa.
Recursos, execució i coordinació. Si la resolució és desfavorable valorem els recursos disponibles, i coordinem sempre les dues vies —penal i contenciosa administrativa— perquè una no arruïni l’altra.

Documentació útil

Sentència condemnatòria i, si existeix, interlocutòria sobre l’expulsió. Liquidació de condemna.
Passaport, NIE, targeta de residència o resguards de sol·licitud.
Certificat d’empadronament, històric si és possible.
Llibre de família, certificats de naixement dels fills, DNI de familiars espanyols o comunitaris.
Certificats d’escolarització dels fills.
Contractes de treball, nòmines, informe de vida laboral.
Informes mèdics o de serveis socials rellevants.
Notificacions rebudes de la Subdelegació del Govern o de la policia.
Documentació penitenciària: classificació, permisos, informes de tractament.

Preguntes freqüents

Quants anys no puc tornar a Espanya després d’una expulsió?

L’article 89 del Código Penal fixa un termini de cinc a deu anys des de la data de l’expulsió. El jutge determina el termini concret dins d’aquesta forquilla, atenent la durada de la pena substituïda i les teves circumstàncies personals. En l’expulsió administrativa de l’article 57.2 LOEx els terminis es regeixen per la llei d’estrangeria i poden ser diferents.

Puc evitar l’expulsió si tinc fills espanyols?

És un dels arguments de més pes, però no funciona de manera automàtica. Cal acreditar la relació efectiva amb el menor, la convivència o el compliment real de les obligacions parentals, i l’impacte que l’expulsió tindria sobre ell. S’invoquen l’article 8 del CEDH, l’interès superior del menor i, quan el fill és ciutadà espanyol o de la Unió i està al teu càrrec, la jurisprudència del TJUE.

L’expulsió esborra la condemna?

No. L’expulsió substitueix la forma de compliment de la pena, però la condemna i els antecedents penals continuen existint. La cancel·lació d’antecedents té els seus propis terminis i el seu propi procediment, independent de l’expulsió.

Què passa si torno abans d’hora?

L’article 89 ho preveu expressament. Si intentes entrar a Espanya trencant la prohibició, seràs retornat per l’autoritat governativa i el termini de prohibició es tornarà a computar íntegrament des de la nova data. A més, el retorn anticipat pot determinar el compliment de les penes que van ser substituïdes. És una decisió amb conseqüències serioses: consulta-ho abans, no després.

Es pot demanar l’expulsió si la pena és d’un any o menys?

No per la via de l’article 89. El Tribunal Supremo, en sentència de 18 de juny de 2020, va establir que no es pot substituir per expulsió una pena igual o inferior a un any, i que el que compta és la pena imposada en sentència, no la prevista en abstracte per al delicte.

Em poden expulsar si sóc ciutadà de la Unió Europea?

Només en condicions molt més estrictes. Cal que representis una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat pública. Si has residit a Espanya durant els deu anys anteriors, l’expulsió queda limitada a supòsits taxats. La jurisprudència del TJUE és clara: la condemna per si sola no n’hi ha prou.

Què passa si l’expulsió no es pot executar?

L’article 89 preveu que, si l’expulsió no es pot dur a terme, s’executi la pena originalment imposada o el període de condemna pendent, o s’apliqui la suspensió si se’n compleixen els requisits. També es pot acordar l’ingrés en un centre d’internament d’estrangers per assegurar l’expulsió.

Puc demanar jo mateix que m’expulsin en lloc d’entrar a la presó?

La defensa pot sol·licitar la substitució i aportar arguments i documentació a favor seu. La decisió correspon al jutge o tribunal, que ha de valorar la gravetat del delicte, la defensa de l’ordre jurídic i les teves circumstàncies personals. Tingues en compte que el Tribunal Supremo ha advertit que una expulsió acordada sense cap compliment de la pena pot resultar improcedent en delictes greus.

Parla amb un advocat que conegui les dues cares d’aquest article

La substitució de la pena per expulsió és una de les decisions més determinants que pot prendre una persona estrangera condemnada a Espanya. Afecta on viuràs els pròxims deu anys, la teva família i la teva situació documental.

Treballem tant la sol·licitud de l’expulsió com l’oposició a l’expulsió, segons el que necessiti cada client. També portem trasllats internacionals de persones condemnades. Sabem que molts dels nostres clients no tenen el castellà com a llengua materna: atenem en diversos idiomes i ens assegurem que entenguis cada pas abans de decidir res.

Atenció 24 hores. C/ Aribau 205, 2n — Barcelona. 696 967 181 · 937 490 708. Contacta amb nosaltres i explica’ns el teu cas.