Acumulació i refosa de condemnes

Quan una persona té diverses condemnes de presó, algú les ha de sumar. I aquesta suma no sempre es fa bé. L’acumulació de condemnes és el mecanisme legal que posa un límit màxim al temps que es pot passar efectivament a la presó quan hi ha diverses sentències per fets que, en el seu moment, s’haurien pogut jutjar en un sol procediment.

No és un benefici penitenciari ni un indult. És una regla del Código Penal (Codi Penal) que moltes vegades no s’aplica perquè ningú no la demana. Els jutjats executen cada causa per separat: si hi ha quatre sentències de quatre òrgans diferents, el normal és que cap no tingui al davant el panorama complet.

A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem en execució penal i dret penitenciari des de Barcelona, i actuem a tot Espanya. Si a la teva família hi ha diverses causes i la data de llicenciament que us han donat no us quadra, val la pena revisar-la. Ens pots trucar al 696 967 181 o al 937 490 708, amb atenció 24 hores.

Què és l’acumulació jurídica de condemnes

El punt de partida és l’article 75 del Código Penal: quan diverses penes no es poden complir alhora, es compleixen l’una darrere l’altra, començant per la més greu. És el compliment successiu. Sumant sense més, quatre condemnes de sis anys donarien vint-i-quatre anys de presó.

L’article 76 del Código Penal corregeix aquest resultat. Estableix que el màxim de compliment efectiu no podrà excedir del triple del temps de la més greu de les penes imposades, amb uns límits absoluts en anys. Quan les penes ja complertes arriben a aquest límit, la resta es declaren extingides.

El que és important: aquest límit s’aplica encara que les penes s’hagin imposat en processos diferents, si es compleix un requisit temporal que expliquem més avall. L’acumulació no esborra les condemnes ni discuteix si van ser justes: només fixa el sostre del temps que es compleix. La decideix un jutge, mitjançant una interlocutòria, pel camí de l’article 988 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (Llei d’enjudiciament criminal).

Acumulació i refosa: no són el mateix

L’acumulació jurídica és judicial. L’acorda el jutge o tribunal penal competent, aplica l’article 76 del Código Penal i fixa un límit màxim de compliment. Pot fer que penes pendents es declarin extingides. És la que incideix directament en la data de sortida.

La refosa de condemnes és una operació de naturalesa penitenciària. Parteix de l’article 193.2 del Reglamento Penitenciario (Reglament penitenciari), que disposa que quan la persona penada té dues o més condemnes de privació de llibertat, la suma de totes elles es considera com una sola condemna als efectes d’aplicació de la llibertat condicional. Serveix per calcular terminis i beneficis, no per escurçar el total.

Dit de manera senzilla: la refosa suma per poder comptar; l’acumulació posa un sostre. Una condemna refosa no està acumulada. És freqüent que a una família li diguin que les condemnes “ja estan refoses” i es pensi que l’assumpte està resolt, quan l’acumulació de l’article 76 no s’ha demanat mai.

Pots veure com encaixa tot això a la nostra secció de dret penitenciari.

El límit màxim de compliment de l’article 76 CP

L’article 76.1 té dos frens que operen alhora. S’aplica el que resulti menor.

El triple de la pena més greu. Si la condemna més alta és de cinc anys, el límit seria de quinze.
El límit absolut de 20 anys, que funciona com a regla general.

Aquest límit de vint anys puja en supòsits taxats:

25 anys quan la persona ha estat condemnada per dos o més delictes i algun està castigat per la llei amb pena de presó de fins a 20 anys.
30 anys quan algun dels delictes està castigat amb pena de presó superior a 20 anys.
40 anys quan almenys dos dels delictes estan castigats amb pena de presó superior a 20 anys, i també en determinats supòsits de delictes de terrorisme.

Un matís que confon molta gent: els trams es mesuren per la pena que la llei assenyala al delicte, no només per la que es va imposar en sentència. Quan hi ha presó permanent revisable, el càlcul es regeix per regles específiques.

El criteri de connexitat: quines condemnes es poden acumular

Durant anys es va discutir si les condemnes havien de tenir relació entre si. Avui el criteri és purament temporal o cronològic. No s’exigeix que els delictes s’assemblin, ni que siguin de la mateixa classe, ni que tinguin víctimes comunes.

L’article 76.2 ho formula així: el límit s’aplica encara que les penes s’hagin imposat en processos diferents, quan els fets es van cometre abans de la data en què van ser enjudiciats els que, sent objecte d’acumulació, ho haguessin estat en primer lloc.

Traduït: la pregunta no és “aquests delictes s’assemblen?”, sinó “s’haurien pogut jutjar tots en el mateix procediment?”. Es comparen dues dates: la de comissió de cada fet i la de la sentència de referència.

La Sala Segona del Tribunal Supremo ha precisat aquest criteri en diversos acords de Ple no jurisdiccional, en particular el 2016 i el 2018. D’aquests acords en surten pautes pràctiques: es parteix de la sentència més antiga; als efectes de l’article 76.2 s’atén a la data de la sentència dictada en instància; una condemna ja acumulada no torna a entrar en operacions posteriors; i si un bloc no és acumulable, cal comprovar si les altres ho són entre si.

D’aquí en surt la part més tècnica: assajar les combinacions possibles i quedar-se amb la més favorable.

Com es tramita: el procediment de l’article 988 LECrim

L’article 988 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal és el camí processal:

Competència. Correspon al jutge o tribunal que hagi dictat l’última sentència de les que es volen acumular.
Inici. Es pot promoure d’ofici, pel Ministeri Fiscal o per la mateixa persona penada i la seva defensa. A la pràctica, gairebé sempre arrenca perquè ho demana l’advocat.
Instrucció. Es reclamen els fulls historicopenals i el testimoniatge de totes les sentències fermes, amb dates dels fets i de fermesa.
Informe del Fiscal i resolució. Després del dictamen del Ministeri Fiscal, l’òrgan dicta una interlocutòria que relaciona totes les penes i determina el màxim de compliment.
Recurs. Contra aquesta interlocutòria, tant el Ministeri Fiscal com la persona condemnada poden interposar recurs de cassació per infracció de llei davant el Tribunal Supremo.

Aquest últim punt importa molt: una interlocutòria que denega l’acumulació no és el final del camí. És revisable davant el Tribunal Supremo, on s’ha construït la doctrina d’aquesta matèria.

L’abonament de la presó preventiva

Una altra font clàssica d’errors. L’article 58 del Código Penal estableix que el temps de privació de llibertat sofert provisionalment s’abona íntegrament, llevat que ja s’hagi abonat en una altra causa.

Quan l’abonament s’ha de fer en una causa diferent d’aquella en què es va acordar la presó provisional, ho decideix el jutge de vigilància penitenciària, amb l’informe previ del Ministeri Fiscal. Només escau quan la mesura cautelar va ser posterior als fets pels quals s’imposa la pena.

L’article 59 hi afegeix una regla per quan la mesura cautelar i la pena són de naturalesa diferent: el jutge compensa la part que consideri equitativa.

Amb diverses causes simultànies es perden mesos de preventiva per no reclamar-los. Ningú no ho fa d’ofici. És una revisió que fem sempre juntament amb el còmput general.

Condemnes dictades en altres països

Cada vegada és més freqüent arrossegar condemnes d’Espanya i d’un altre Estat de la Unió Europea. Si aquestes condemnes estrangeres entren o no en l’acumulació espanyola ha estat objecte d’un debat intens.

El marc combina la normativa europea sobre consideració de resolucions condemnatòries dictades en altres Estats membres, la seva transposició al dret espanyol, la Ley 23/2014 de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea i una jurisprudència del Tribunal Supremo que ha anat variant. L’Alt Tribunal va arribar a admetre l’acumulació d’una condemna dictada en un altre Estat membre i després el legislador va introduir limitacions, reformades posteriorment.

És un terreny en evolució. Si hi ha condemnes complertes o imposades fora d’Espanya, cal estudiar el cas concret: Estat d’origen, dates, títol de trasllat i normativa aplicable.

Senyals que el teu còmput pot estar malament

Situacions en què convé demanar una revisió:

Hi ha diverses causes de jutjats diferents, sobretot de províncies diferents.
La data de llicenciament definitiu que us han comunicat no coincideix amb els vostres comptes.
Us han dit que les condemnes “estan refoses”, però mai no s’ha dictat una interlocutòria de l’article 988.
Hi va haver presó preventiva en una causa que després es va arxivar o va acabar en absolució.
Els fets són anteriors a 1996 i es podria comparar amb el Código Penal de 1973, amb el seu propi límit i la redempció de penes pel treball.
Mai ningú no ha mirat totes les causes juntes.

Aquest últim punt és el més important: el sistema està dissenyat per executar causes, no per revisar-les en conjunt.

Casos habituals que resolem

Diverses condemnes per delictes patrimonials d’un mateix període, jutjades en anys diferents.
Interlocutòries d’acumulació parcials que van deixar fora sentències acumulables.
Denegacions d’acumulació susceptibles de recurs de cassació.
Revisió del llicenciament definitiu abans de demanar el tercer grau o la llibertat condicional.

Com treballem el teu cas

Primera consulta i recopilació. Escoltem la situació i demanem la documentació. Si cal, la reclamem nosaltres als jutjats i al centre penitenciari.
Reconstrucció del mapa de causes. Ordenem totes les sentències per data dels fets i data de sentència. És on apareixen els errors.
Càlcul d’escenaris. Assagem les combinacions d’acumulació possibles i comprovem l’abonament de preventiva en cada causa.
Escrit i tramitació. Presentem la sol·licitud davant l’òrgan competent d’acord amb l’article 988 LECrim, amb una proposta de límit raonada, i seguim l’incident fins a la interlocutòria.
Seguiment. Si la interlocutòria és desfavorable, valorem la cassació. Si és favorable, traslladem el nou còmput al centre i al Jutjat de Vigilància.

Et diem amb franquesa quin marge hi veiem abans que decideixis res. Si no hi ha recorregut, t’ho direm.

Documentació útil

Per a una primera anàlisi ens ajuda comptar amb:

Full historicopenal actualitzat i liquidacions de condemna.
Còpia o testimoniatge de totes les sentències, amb data dels fets i de fermesa.
Full de càlcul del centre amb les dates de les tres quartes parts, dues terceres parts i llicenciament definitiu.
Interlocutòries prèvies d’acumulació o refosa, si n’hi va haver.
Resolucions sobre presó provisional i causes arxivades o absoltes.

Si no tens res de tot això, no passa res. N’hi ha prou amb el nom, el centre penitenciari i els jutjats que et sonin.

Preguntes freqüents

Puc demanar l’acumulació jo mateix?

Sí. La persona penada està legitimada per sol·licitar-la, i també la pot promoure el Ministeri Fiscal o acordar-se d’ofici. Ara bé, una sol·licitud sense el mapa complet de causes i sense una proposta d’agrupació raonada sol acabar en una interlocutòria denegatòria. La feina real és reunir les sentències, ordenar les dates i proposar la combinació que hi encaixi millor.

Què hi guanyo amb una acumulació?

El que fixa l’acumulació és un límit màxim de compliment. Quan escau, les penes que excedeixen d’aquest límit es declaren extingides i el còmput es recalcula sobre el límit, no sobre la suma aritmètica. Això pot avançar la data de llicenciament definitiu i els terminis de les fases posteriors. No podem anticipar el resultat d’un cas concret: depèn de les dates i de les penes. Sí que et podem dir si hi ha base per intentar-ho.

Quant es triga?

Depèn sobretot del que triguin a arribar els testimoniatges de sentència de cada jutjat, que és la part menys previsible. Un cop reunida la documentació, l’incident exigeix informe del Ministeri Fiscal abans de la interlocutòria. En conjunt solen ser diversos mesos, i si hi ha cassació el termini s’allarga. Convé iniciar-ho com abans millor.

Es poden acumular condemnes de jutjats diferents?

Sí, i és el supòsit típic. L’article 76.2 del Código Penal diu expressament que el límit s’aplica encara que les penes s’hagin imposat en processos diferents. La competència correspon al jutge o tribunal que va dictar l’última sentència. Que les causes vinguin de províncies diferents no impedeix l’acumulació; només fa que ningú no les hagi mirades juntes.

És el mateix que la refosa?

No. La refosa de l’article 193.2 del Reglamento Penitenciario suma les condemnes per considerar-les una de sola als efectes de llibertat condicional i càlcul de terminis. L’acumulació de l’article 76 fixa un límit màxim de compliment i pot extingir penes. Es poden tenir les condemnes refoses i no haver demanat mai l’acumulació.

M’han calculat malament la condemna, què faig?

El primer és concretar on és el desajust: acumulació no sol·licitada, abonament de preventiva, liquidació mal feta o una sentència no tinguda en compte. Cada supòsit té una via i un òrgan diferents. Reuneix les liquidacions i el full de càlcul del centre. Si detectem l’error, s’impugna pel camí que correspongui.

Es pot denegar l’acumulació?

Sí. El més freqüent és que es denegui perquè els fets d’una condemna són posteriors a la sentència de referència i no s’haurien pogut jutjar junts. Una denegació tampoc no tanca la porta: cal comprovar si les sentències restants són acumulables entre si en un altre bloc. I contra la interlocutòria hi cap cassació per infracció de llei.

Serveix si ja estic en tercer grau o en llibertat condicional?

Sí, perquè el que canvia és la data d’extinció de la condemna. Un còmput corregit afecta el llicenciament definitiu i la durada del període sota control. Convé revisar-ho també en aquestes fases. Pots consultar la nostra informació sobre llibertat condicional.

Revisem el teu còmput

Si hi ha diverses causes pel mig, la pregunta no és si el càlcul està ben fet. És si algú l’ha mirat sencer alguna vegada.

Som un despatx boutique a Barcelona, a C/ Aribau 205, 2n (08021), amb més de 25 anys d’experiència en execució penal i actuació a tot Espanya. Estudiem l’expedient complet i et diem amb claredat què es pot plantejar i què no.

Truca’ns al 696 967 181 o al 937 490 708, amb atenció 24 hores, o escriu-nos des de la pàgina de contacte. També pots veure la nostra àrea d’execució penal i el perfil del nostre advocat penitenciari a Barcelona.