Llibertat condicional

Si has arribat fins aquí, és probable que estiguis comptant dies. Que sàpigues de memòria la data de les tres quartes parts i que cada trucada del teu fill, de la teva parella o del teu germà acabi amb la mateixa pregunta: quan surt? És una espera esgotadora, i gairebé sempre es viu amb molt poca informació.

La llibertat condicional és el darrer tram del compliment d’una condemna de presó. No és cap indult ni cap perdó: és la possibilitat que la pena que queda es compleixi fora del centre penitenciari, sota condicions i durant un termini determinat. La decideix un òrgan judicial, té requisits concrets i admet recurs quan es denega.

A Bataller Abogados fa més de vint-i-cinc anys que treballem el dret penitenciari des de Barcelona, en centres de Catalunya i de la resta d’Espanya. Aquí t’expliquem, amb llenguatge clar, què exigeix la llei el 2026, quines modalitats existeixen i què es pot fer quan la resposta és no.

Què és la llibertat condicional

Des de la Ley Orgánica 1/2015, la llibertat condicional va deixar de ser el quart grau de classificació i es regula com una modalitat de suspensió de l’execució de la resta de la pena de presó. El canvi no és només terminològic.

La conseqüència més important afecta el temps: si la llibertat condicional es revoca, el temps passat al carrer no computa com a compliment de condemna (art. 90.6 del Código Penal). Es torna a la presó amb la mateixa pena pendent que hi havia el dia de l’excarceració.

La segona és que es concedeix per un termini de suspensió, que la llei fixa entre dos i cinc anys i que mai no podrà ser inferior a la pena pendent. Durant aquest termini el penat queda subjecte a les condicions que fixi l’òrgan judicial.

Requisits de la llibertat condicional ordinària (art. 90 CP)

L’article 90.1 exigeix tres requisits que han de concórrer de manera acumulativa:

• Estar classificat en tercer grau. Sense tercer grau no hi ha llibertat condicional ordinària.
• Haver extingit les tres quartes parts de la pena imposada. El còmput es fa d’acord amb l’article 193 del Reglamento Penitenciario, que ordena sumar les diferents condemnes com una de sola i descomptar el temps indultat.
• Haver observat bona conducta. Es valora tot el compliment, no només els darrers mesos.

A més, el jutge valora la personalitat del penat, els seus antecedents, les circumstàncies del delicte, la seva conducta durant el compliment i la seva situació familiar i social.

Hi ha un punt que sorprèn moltes famílies: la responsabilitat civil. L’article 90.1 disposa que no es concedirà la suspensió si el penat no l’ha satisfeta, d’acord amb els criteris de l’article 72 de la Ley Orgánica General Penitenciaria. No s’exigeix sempre el pagament íntegre, però sí un esforç reparador acreditat. L’article 90.4 permet a més denegar-la quan es faciliti informació inexacta sobre el patrimoni.

Llibertat condicional avançada a les dues terceres parts

L’article 90.2 permet acordar la suspensió abans del termini ordinari. És la modalitat coneguda com a llibertat condicional avançada als 2/3. Exigeix:

• Haver extingit dues terceres parts de la condemna.
• Haver desenvolupat durant el compliment activitats laborals, culturals o ocupacionals, de manera continuada o amb un aprofitament del qual es derivi una modificació rellevant i favorable de les circumstàncies personals.
• Reunir la resta de requisits de l’apartat 1, inclòs el tercer grau.

Aquí es juga bona part del cas. Aquest segon requisit no s’acredita només havent tingut una destinació, sinó amb certificats de participació, informes dels professionals, cursos finalitzats i programes de tractament.

Aquesta modalitat no és aplicable als penats per delictes de terrorisme ni als comesos en el si d’organitzacions criminals.

L’avançament qualificat: fins a 90 dies per any de compliment

El mateix article 90.2 preveu un avançament addicional. Un cop extingida la meitat de la condemna, permet avançar la concessió respecte del termini de les dues terceres parts fins a un màxim de noranta dies per cada any transcorregut de compliment efectiu.

No és automàtic. La llei exigeix acreditar, a més dels requisits anteriors, la participació efectiva i favorable en programes de reparació a les víctimes o en programes de tractament o desintoxicació, segons els casos.

• Els 90 dies per any es descompten sobre la data dels 2/3, no sobre la de les 3/4.
• El sostre mínim és la meitat de la condemna: per sota no es pot avançar per aquesta via.
• Es computen anys de compliment efectiu, i tampoc no s’aplica a terrorisme ni a organitzacions criminals.

Existeix a més un supòsit diferent a l’article 90.3: qui estigui complint la seva primera condemna de presó, quan aquesta no superi els tres anys, pot accedir-hi en extingir la meitat de la condemna, si concorren la resta de requisits. S’exclouen els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals.

Llibertat condicional per a malalts molt greus i majors de 70 anys (art. 91 CP)

L’article 91 regula dues situacions en què la llei renuncia a exigir una fracció mínima de pena complerta:

• Penats que hagin complert setanta anys, sempre que reuneixin la resta de requisits de l’article 90.
• Malalts molt greus amb patiments incurables, quan així quedi acreditat després de la pràctica dels informes mèdics.

L’apartat 2 obliga a elevar l’expedient a l’òrgan judicial amb la urgència que el cas requereixi, i l’article 196 del Reglamento Penitenciario exigeix acompanyar-hi l’informe mèdic, o la certificació de naixement en el cas dels septuagenaris. Si l’intern és en aquesta situació, el factor decisiu sol ser la rapidesa.

L’apartat 3 preveu el supòsit més extrem: quan el perill per a la vida de l’intern, per la seva malaltia o la seva edat avançada, resulti palès segons dictamen mèdic, l’òrgan judicial pot acordar la suspensió sense esperar la resta de tràmits, valorant únicament la manca de perillositat rellevant. A canvi, el penat queda obligat a facilitar informació sobre l’evolució de la seva malaltia.

Diferència entre tercer grau i llibertat condicional

És el dubte que més ens plantegen per telèfon. Són dues coses diferents i consecutives.

El tercer grau és un grau de classificació penitenciària. L’intern continua complint condemna i vinculat a un centre: normalment pernocta en un Centre d’Inserció Social o hi acudeix amb la periodicitat que se li fixi, i depèn de l’Administració penitenciària, amb control judicial posterior.

La llibertat condicional és una suspensió de l’execució de la resta de la pena, que decideix un òrgan judicial. El penat viu al seu domicili, subjecte al termini de suspensió i a les condicions imposades, amb seguiment dels serveis socials penitenciaris.

La relació entre totes dues és directa: l’article 192 del Reglamento Penitenciario estableix que els penats classificats en tercer grau que reuneixin la resta de requisits del Código Penal compliran la resta de la seva condemna en llibertat condicional. El tercer grau és la porta d’entrada.

Com es tramita i qui decideix

L’expedient l’instrueix la Junta de Tractament del centre i l’eleva a l’òrgan judicial. L’article 195 del Reglamento Penitenciario detalla què ha de contenir:

• Testimoniatge de les sentències, liquidació de condemna i certificació de la classificació en tercer grau.
• Informe pronòstic d’integració social de la Junta de Tractament.
• Resum de la situació penal i penitenciària, amb permisos, sancions i cancel·lacions.
• Programa individual de llibertat condicional i pla de seguiment.
• Acta de compromís d’acollida de la família, persona propera o institució social.
• Manifestació sobre el lloc de residència i declaració sobre la feina o mitjà de vida.

La decisió correspon a l’òrgan de vigilància penitenciària. Convé tenir present un canvi recent: després de la Ley Orgánica 1/2025, els antics Jutjats de Vigilància Penitenciària s’han integrat als Tribunals d’Instància com a Seccions de Vigilància Penitenciària. Canvien el nom i l’estructura; no les competències ni els drets de l’intern.

M’han denegat la llibertat condicional: recursos i terminis

Una denegació no tanca el cas. El règim de recursos és a la disposició addicional cinquena de la Ley Orgánica del Poder Judicial, i els terminis són curts:

• Recurs de reforma: tres dies des de la notificació, davant del mateix òrgan que va dictar la resolució.
• Recurs d’apel·lació: cinc dies des de la notificació. No cal haver interposat abans la reforma.
• Recurs de queixa: quan s’inadmet l’apel·lació.

En execució de penes l’apel·lació la resol el tribunal sentenciador; en règim penitenciari, l’Audiència Provincial del lloc del centre. Les resolucions de l’òrgan central es recorren davant de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.

Hi ha un punt que causa molta frustració a les famílies. La disposició addicional cinquena preveu que el recurs del Ministeri Fiscal contra resolucions de llibertat condicional o de classificació que suposin l’excarceració tingui efecte suspensiu quan es tracti de condemnats per delicte greu i amb pena privativa de llibertat superior a cinc anys. En aquests casos la sortida queda paralitzada fins que es resolgui, amb tramitació preferent i urgent.

Si la sol·licitud es desestima, l’article 90.7 permet fixar un termini de sis mesos, prorrogable motivadament fins a un any, abans de replantejar-la. Aquest temps no és temps perdut: és el marge per corregir allò que va motivar el rebuig.

Revocació de la llibertat condicional

La llibertat condicional es pot revocar. L’article 90.5 remet al règim general de la suspensió, en particular als articles 83, 86 i 87, de manera que escau la revocació quan el penat comet un nou delicte durant el termini, incompleix de manera greu o reiterada les prohibicions i deures imposats o eludeix el control dels serveis de gestió de penes.

La conseqüència és dura: s’executa la part de pena pendent i el temps transcorregut en llibertat condicional no computa com a compliment. Per això insistim que les condicions s’entenguin bé des del primer dia.

Davant d’una proposta de revocació hi ha marge de defensa: acreditar la causa real de l’incompliment, aportar informes de continuïtat en tractament o d’estabilitat laboral i proposar la modificació de les regles de conducta com a alternativa.

Casos habituals que resolem

• Preparació de l’expedient a les 3/4 parts i seguiment davant de la Junta de Tractament.
• Avançament als 2/3, amb acreditació d’activitats laborals, formatives i de tractament.
• Avançament qualificat per participació en programes de reparació, tractament o desintoxicació.
• Expedients de l’article 91 CP per malaltia molt greu incurable o per edat superior a setanta anys.
• Recursos de reforma i apel·lació contra denegacions, incloses les fonamentades en la responsabilitat civil.
• Oposició a recursos del Ministeri Fiscal amb efecte suspensiu.
• Defensa davant de propostes de revocació i casos d’interns estrangers.

Com treballem el teu cas

1. Primera consulta i revisió de la situació penal. Analitzem sentències, liquidació de condemna, refoses i dates de compliment. És habitual detectar errors de còmput que desplacen les dates clau.
2. Comunicació amb l’intern i amb el centre. El visitem, parlem amb els professionals que hi intervenen i revisem l’expedient penitenciari.
3. Estratègia i elecció de la via. Definim quina modalitat encaixa millor i en quin moment, i detectem què falta per acreditar abans que l’expedient s’elevi.
4. Preparació i presentació de l’escrit. Aportem la documentació de suport: oferta de feina, acollida familiar, informes d’entitats i acreditació de l’esforç reparador.
5. Seguiment i recursos. Controlem terminis, interposem els recursos que escaiguin i acompanyem durant el termini de suspensió per evitar incidències.

Documentació útil

Reunir això agilita la feina. Si no ho tens tot, ja ho recollim nosaltres.

• Sentències condemnatòries, liquidació de condemna i última resolució de classificació de grau.
• Certificats de treball, cursos i programes de tractament fets al centre, i informes de la Junta de Tractament.
• Resolucions de permisos de sortida concedits o denegats.
• Expedients disciplinaris, cancel·lacions de sancions i justificants de l’esforç reparador.
• Oferta de feina o compromís laboral, i documentació d’acollida i domicili proposat.
• Informes mèdics actualitzats, en els supòsits de l’article 91 CP.

Preguntes freqüents

La llibertat condicional és el mateix que sortir en llibertat?

No. La condemna continua viva durant el termini de suspensió, entre dos i cinc anys, que mai no pot ser inferior a la pena pendent. Durant aquest període cal complir les condicions i regles de conducta imposades, amb seguiment. Només en transcórrer el termini sense revocació es declara extingida la pena.

Es pot demanar sense estar en tercer grau?

En la via ordinària de l’article 90 CP, no: la classificació en tercer grau és un requisit exprés. Per això, quan un intern és en segon grau i s’acosta a les tres quartes parts, la feina prioritària és la progressió de grau. L’excepció és a l’article 91 CP per a malalts molt greus amb patiments incurables i per a majors de setanta anys, on el que decau és l’exigència de fracció de pena complerta.

Quant triga a resoldre’s l’expedient?

No hi ha un termini únic: depèn del centre, de la càrrega de treball de l’òrgan judicial i de si la documentació és completa. Un expedient al qual li falten informes es retarda setmanes o mesos. En els supòsits de l’article 91 CP la llei ordena tramitar amb urgència. La manera més eficaç de guanyar temps és preparar la documentació abans que l’expedient s’elevi.

Què passa si no puc pagar la responsabilitat civil?

La llei no exigeix necessàriament el pagament íntegre, sinó un esforç reparador valorat d’acord amb l’article 72 de la Ley Orgánica General Penitenciaria: capacitat econòmica real, patrimoni, càrregues familiars i conducta reparadora observada. El determinant és acreditar aquest esforç amb documentació, encara que els imports siguin modestos. Amagar béns o donar informació inexacta sí que pot fonamentar una denegació.

Pot un intern estranger accedir a la llibertat condicional?

Sí. Els requisits legals són els mateixos. Les dificultats solen ser pràctiques: acreditar domicili, arrelament, recursos econòmics i una xarxa d’acollida a Espanya. També cal valorar la situació administrativa i els possibles expedients d’expulsió, que interactuen amb l’execució de la pena.

Què passa si me la deneguen i la torno a demanar?

L’article 90.7 del Código Penal permet fixar un termini de sis mesos, prorrogable motivadament fins a un any, abans de replantejar la sol·licitud. Aquest interval convé aprofitar-lo per corregir el motiu concret de la denegació: completar programes, consolidar una oferta laboral, avançar en la reparació o cancel·lar sancions. Tornar a demanar el mateix, sense res de nou, rarament canvia el resultat.

Puc treballar i viatjar estant en llibertat condicional?

Treballar no només es pot: és un dels elements que sostenen el pla de vida a l’exterior. Els desplaçaments depenen de les regles de conducta imposades, que poden incloure prohibicions de residència o d’aproximació, o l’obligació de comunicar canvis de domicili. Davant de qualsevol dubte, és millor preguntar abans que no pas donar-ho per fet.

I si l’intern té sancions disciplinàries sense cancel·lar?

Les sancions consten a l’expedient i es ponderen en valorar la bona conducta, encara que no operen com una prohibició automàtica. Importa el tipus de falta, la seva antiguitat i si està cancel·lada. Per això convé revisar els expedients disciplinaris en el seu moment i tramitar les cancel·lacions quan escaigui, sense esperar que arribi la data de la llibertat condicional.

Parlem del teu cas

Cada expedient és diferent. Les dates, la classificació, la responsabilitat civil, els programes fets i la situació familiar dibuixen escenaris molt diferents, i només s’orienta bé un cas després de llegir-lo amb detall.

A Bataller Abogados som un despatx boutique de Barcelona amb més de vint-i-cinc anys d’experiència. L’equip el formen Mariam Bataller Pardo, fundadora, Montse Pijoan i Almaraz i Laura Bardají Salinas. Treballem a tots els centres penitenciaris de Catalunya i d’Espanya, amb atenció 24 hores.

Pots veure la resta d’àrees a dret penitenciari o conèixer la nostra feina com a advocat penitenciari a Barcelona.

Truca’ns al 696 967 181 o al 937 490 708, escriu-nos a info@bbabogadas.com o fes servir el formulari de contacte. Som a C/ Aribau 205, 2n, 08021 Barcelona. Explica’ns la situació i et direm amb franquesa què es pot treballar.