por claude hola

Novetatsmaig 12, 20260 comentarios

El DNI digital ja és una realitat

El 2 d’abril de 2026 va marcar una fita en l’administració pública espanyola: la ciutadania es pot identificar ara oficialment utilitzant únicament el telèfon mòbil amb el DNI digital. Aquesta transformació digital, que trasllada el Document Nacional d’Identitat des del format físic tradicional a les pantalles dels nostres dispositius mòbils, representa molt més que un simple avenç tecnològic. Suposa un canvi paradigmàtic en la relació entre la ciutadania i les administracions públiques, i simplifica tràmits quotidians que fins ara exigien portar constantment la targeta física del DNI.

L’aplicació oficial MiDNI, desenvolupada per la Policía Nacional, virtualitza el DNI digital en el dispositiu mòbil mitjançant una comunicació segura, i permet als titulars accedir a les seves dades personals, utilitzar-les i gestionar-les de manera protegida. Aquesta eina no és un simple complement opcional: té plena validesa legal i totes les entitats públiques i privades estan obligades a acceptar-la com a mitjà d’identificació vàlid.

L’impacte de la mesura del DNI digital arriba a tots els àmbits de la vida pública. Des de la realització de tràmits administratius fins a l’accés a serveis sanitaris, passant per controls d’edat en establiments o, com veurem en aquest article, la identificació en centres penitenciaris per a visites i comunicacions. La tecnologia QR es converteix així en el pont entre la identitat física de les persones i el seu reconeixement digital per part de les institucions.

El Real Decreto 255/2025: validesa legal plena del DNI digital

El fonament normatiu de la revolució digital del DNI digital es troba en el Real Decreto 255/2025, d’1 d’abril, pel qual es regula el Documento Nacional de Identidad. Aquesta norma estableix en el seu article 13 les característiques essencials del DNI digital, i el dota de la mateixa eficàcia jurídica que el format físic tradicional.

El Real Decreto determina tres principis fonamentals que regeixen el DNI digital:

Plena validesa legal: El MiDNI té “la mateixa eficàcia jurídica que el format físic” i compleix “la mateixa finalitat que el format físic per a la identificació de les persones”. Això significa que cap administració pública ni entitat privada no pot rebutjar aquest mètode d’identificació al·legant preferència pel document físic.

Manteniment dels terminis de validesa: El DNI digital conserva els mateixos períodes de vigència que estableix la normativa per al document físic, vinculats a l’edat del titular. No es tracta, per tant, d’un document amb validesa temporal limitada o experimental.

Obligatorietat d’acceptació: La norma imposa un termini de dotze mesos des de la seva entrada en vigor perquè les entitats pertanyents al sector públic i privat adoptin les mesures necessàries per al bon funcionament de la versió digital del DNI. Aquest període transitori finalitza l’abril de 2027, moment a partir del qual no hi caben excepcions.

Tanmateix, és crucial comprendre una limitació fonamental que diferencia el DNI digital del físic: mentre que el document tradicional compleix tres funcions —identificació, autenticació i signatura electrònica—, el MiDNI només compleix la funció d’identificació del titular. Les funcions d’autenticació i signatura electrònica que el DNI físic fa gràcies a la targeta suport amb xip no estan disponibles en la versió digital. Aquesta distinció tècnica té conseqüències pràctiques importants que abordarem en els apartats següents, especialment quan analitzem el pronunciament del Poder Judicial sobre els actes processals en què es pot utilitzar aquest nou mitjà d’identificació.

Què és el DNI digital de MiDNI i com funciona?

MiDNI és l’aplicació oficial desenvolupada per la Dirección General de la Policía Nacional que permet portar el DNI digital al telèfon mòbil i utilitzar-lo com a mitjà d’identificació amb plena validesa legal. A diferència d’altres aplicacions d’identificació digital que poden existir al mercat, MiDNI és l’única eina reconeguda oficialment per l’Estat espanyol per exercir aquesta funció.

El funcionament de l’aplicació es basa en una infraestructura d’identificació electrònica que virtualitza el Document Nacional d’Identitat en el dispositiu mòbil mitjançant una comunicació segura entre el terminal del ciutadà i els sistemes de validació oficials. Aquesta tecnologia garanteix que les dades personals romanguin protegides i que només es comparteixin quan el titular ho autoritza expressament.

La identificació es materialitza a través de la generació de codis QR dinàmics que el ciutadà mostra a la pantalla del mòbil. Aquests codis tenen una caducitat de 60 segons, una mesura de seguretat fonamental que impedeix que tercers els capturin, reprodueixin o n’facin un ús fraudulent. Cada vegada que es requereix una identificació, l’aplicació genera un nou codi únic i intransferible.

El personal de les oficines o serveis que requereixen la identificació valida aquests codis QR mitjançant la càmera d’un dispositiu autoritzat, ja sigui un telèfon mòbil, una tauleta o un ordinador equipat amb càmera web. El sistema de validació accedeix aleshores a la informació verificada del DNI i confirma la identitat del titular de manera instantània.

Procés d’activació i requisits

Per començar a utilitzar MiDNI, la ciutadania ha de complir una sèrie de requisits i seguir un procés d’activació específic que garanteix la seguretat del sistema.

Requisits previs necessaris:

• Disposar d’un DNI en vigor
• Tenir un telèfon mòbil amb connexió a internet (compatible amb Android o iPhone)
• Accés a una oficina de la Policía Nacional o a un punt d’activació, en cas de no tenir el DNI electrònic activat prèviament

Passos per a l’alta en el sistema

Pas 1: Activació del DNI electrònic

Si el ciutadà no té activats els certificats digitals del seu DNI físic, ha d’anar presencialment a una comissaria de la Policía Nacional portant el seu document d’identitat. En aquestes dependències, el personal policial procedeix a activar els certificats digitals i, quan sigui necessari, proporciona el codi PIN associat al DNI electrònic. Aquest pas previ és imprescindible per garantir que qui sol·licita el DNI digital és efectivament el titular legítim del document.

Pas 2: Descàrrega de l’aplicació

Un cop activat el DNI electrònic, l’usuari ha de descarregar l’aplicació oficial MiDNI des de les botigues oficials: Google Play per a dispositius Android o App Store per a iPhone. És fonamental descarregar únicament l’aplicació oficial per evitar aplicacions fraudulentes que puguin comprometre la seguretat de les dades personals.

Pas 3: Registre a l’aplicació

En obrir MiDNI per primera vegada, el sistema demana a l’usuari que introdueixi les dades del seu DNI i es verifiqui mitjançant el PIN facilitat prèviament o el mètode que indiqui l’aplicació. Posteriorment, l’usuari ha de crear un codi de seguretat personalitzat o activar el sistema d’autenticació biomètrica del dispositiu (empremta dactilar o reconeixement facial), tot afegint una capa addicional de protecció que impedeix l’accés no autoritzat encara que el telèfon sigui sostret.

Pas 4: DNI digital operatiu

Un cop completat el registre, el DNI digital queda a punt per a l’ús immediat. Quan el titular necessita identificar-se, simplement obre l’aplicació MiDNI al mòbil, prem el botó “Mostrar DNI” i presenta el codi QR generat al personal de l’oficina o servei que ho requereixi. El procés és ràpid, segur i té la mateixa validesa legal que presentar el DNI físic.

Els tres tipus de codis QR: edat, simple i complet

Una de les característiques més destacades del sistema MiDNI és la seva capacitat per generar diferents tipus de codis QR segons el nivell d’informació que el ciutadà vulgui compartir i les necessitats específiques del tràmit o servei sol·licitat. Aquesta graduació en la revelació de dades personals constitueix un avenç significatiu en matèria de protecció de la privacitat, i permet aplicar el principi de minimització de dades establert en el Reglament General de Protecció de Dades.

QR d’edat (o QR de verificació d’edat)

Aquest codi únicament comparteix la confirmació de si el titular compleix o no una edat mínima establerta, per exemple, ser major de 18 anys. No mostra cap dada personal identificativa com ara el nom complet, el número de DNI o la data de naixement concreta. El seu ús típic se circumscriu a controls d’edat per accedir a serveis o establiments on només és rellevant verificar que es compleix un requisit d’edat, sense necessitat de conèixer la identitat completa de la persona.

QR simple

Aquest codi inclou informació bàsica verificada però reduïda, i mostra normalment dades com el nom i els cognoms, la confirmació d’identitat i la validació del DNI. A diferència del QR complet, no inclou dades sensibles addicionals com ara l’adreça, la signatura ni altra informació identificativa exhaustiva. A més, incorpora la fotografia del titular per facilitar la verificació visual.

El QR simple està dissenyat per a situacions en què es requereix una identificació bàsica i segura, però no cal accedir a tota la informació del DNI. Aquest és precisament el format recomanat per a la validació mitjançant les eines oficials com el Punto Neutro Judicial, tal com s’especifica en les instruccions tècniques del sistema: “Els QR generats per l’aplicació MIDNI s’han de generar en format SIMPLE”.

QR complet

Aquest codi conté tota la informació identificativa essencial del DNI digital, inclosos el nom i els cognoms, el número de DNI, la data de naixement, la fotografia quan el sistema ho exigeix i altres dades necessàries per a una identificació plena. És el format utilitzat habitualment en oficines d’atenció ciutadana i procediments administratius que requereixen una identificació completa i exhaustiva del ciutadà.

Segons el dictamen del Consejo General del Poder Judicial, en l’àmbit judicial el nivell d’informació a compartir ha de ser complet, especialment perquè la dada relativa a l’edat és necessària per a determinades actuacions, com els ajustos per a persones grans que estableix l’article 7 bis de la Ley de Enjuiciamiento Civil. A més, es recomana que hi consti també el domicili de la persona identificada, dada necessària en supòsits com la petició d’indemnització per desplaçament que poden sol·licitar els testimonis que acudeixen a seu judicial.

Aquesta triple modalitat de codis QR permet al ciutadà exercir un control granular sobre les seves dades personals, i compartir únicament la informació estrictament necessària per a cada situació concreta, cosa que representa un equilibri entre eficàcia administrativa i protecció de la privacitat.

Actes en què SÍ que es pot utilitzar el DNI digital

• Identificació presencial en oficines públiques i privades
• Accés a edificis, instal·lacions i recintes que requereixin acreditació d’identitat
• Verificació d’edat en establiments comercials o d’oci
• Compareixences en procediments judicials i administratius
• Identificació en centres penitenciaris per a visites i comunicacions
• Qualsevol tràmit o actuació que exigeixi únicament demostrar la identitat del ciutadà sense requerir signatura

Actes en què NO es pot utilitzar el DNI digital (requereixen DNI físic)

• Signatura electrònica de contractes, escriptures o documents amb efectes jurídics
• Autenticació per a accés a seus electròniques que exigeixin certificat digital qualificat
• Apoderaments electrònics que requereixin signatura digital reconeguda
• Presentació telemàtica de declaracions tributàries mitjançant signatura electrònica
• Qualsevol actuació administrativa o judicial que la normativa específica exigeixi fer mitjançant signatura electrònica qualificada

És important subratllar que aquesta limitació no implica una inferioritat jurídica del DNI digital dins del seu àmbit funcional propi. Per a la identificació de persones, el MiDNI té exactament la mateixa validesa legal que el document físic. La diferència rau exclusivament en el fet que hi ha determinades actuacions, aquelles que requereixen signatura o autenticació electrònica qualificada, per a les quals el DNI digital no està tècnicament dissenyat.

Obligatorietat d’acceptació per entitats públiques i privades

El Real Decreto 255/2025 estableix una obligació inequívoca: totes les entitats pertanyents al sector públic i privat han d’acceptar el DNI digital com a mitjà vàlid d’identificació. Aquesta obligatorietat no és merament programàtica o aspiracional, sinó que constitueix un mandat normatiu vinculant amb conseqüències jurídiques en cas d’incompliment.

La norma concedeix un termini de dotze mesos des de la seva entrada en vigor perquè aquestes entitats adoptin les mesures necessàries per al bon funcionament de la versió digital del DNI. Aquest període transitori, que finalitza l’abril de 2027, reconeix la necessitat que les organitzacions adaptin els seus sistemes tecnològics, adquireixin dispositius de lectura de codis QR i formin el seu personal en els nous procediments de validació.

Implicacions per a les entitats públiques

Les administracions públiques —des d’ajuntaments fins a ministeris, passant per organismes autònoms, universitats públiques o, com veurem en aquest article, centres penitenciaris— tenen l’obligació d’habilitar sistemes de validació del DNI digital en tots els punts d’atenció ciutadana on es requereixi identificació personal. Rebutjar el MiDNI al·legant que només s’accepta el format físic constituiria una vulneració de la legalitat vigent que podria donar lloc a reclamacions administratives.

El Consejo General del Poder Judicial ha confirmat expressament que “no pot existir cap limitació a la seva utilització en les actuacions que es facin en els diferents òrgans judicials i serveis comuns, ja que compleix els mateixos efectes que el DNI en format físic i disposa de la mateixa seguretat jurídica que aquest últim”. Aquesta afirmació resulta especialment significativa pel fet que dissipa qualsevol dubte sobre l’aplicabilitat del DNI digital en l’àmbit judicial, tradicionalment poc procliu a la incorporació de tecnologies disruptives.

Implicacions per a les entitats privades

L’obligació s’estén igualment a empreses, comerços, entitats financeres, asseguradores, notaries, registres privats i qualsevol organització que, en l’exercici de la seva activitat, requereixi la identificació dels seus clients o usuaris. Des de l’obertura d’un compte bancari fins a la contractació de serveis de telecomunicacions, passant per l’accés a esdeveniments o la verificació d’edat en establiments d’hostaleria, totes aquestes entitats han d’estar preparades per acceptar el DNI digital en les mateixes condicions que el físic.

Eines de validació disponibles

Per complir aquesta obligació, les entitats poden optar per diferents solucions tecnològiques. La més bàsica consisteix a utilitzar l’eina oficial de verificació proporcionada pel Ministerio del Interior, accessible a través de l’adreça web https://www.midni.gob.es/VerificadorQR. Aquesta plataforma permet validar els codis QR generats per MiDNI mitjançant qualsevol dispositiu amb càmera i connexió a internet.

Per a les entitats del sector públic, especialment en l’àmbit judicial, el Punto Neutro Judicial ofereix una eina específica de validació del DNI digital que, després de la lectura del codi QR, genera un resguard en format PDF signat digitalment pel Consejo General del Poder Judicial. Aquest resguard conté les dades llegides i es pot incorporar a l’expedient judicial electrònic quan sigui necessari, i proporciona així traçabilitat i garanties documentals de l’acte d’identificació dut a terme.

L’obligatorietat d’acceptació del DNI digital representa, en definitiva, un canvi cultural i organitzatiu de gran magnitud que transcendeix allò merament tecnològic. Suposa reconèixer que la identitat digital té la mateixa legitimitat jurídica que la física, i que la ciutadania té dret a triar lliurement el format en què vol acreditar la seva identitat davant les institucions i organitzacions amb què es relaciona.

MiDNI en l’àmbit penitenciari: el cas de Catalunya

L’obligació general d’acceptar el DNI digital com a mitjà vàlid d’identificació des del 2 d’abril de 2026 també s’aplica a l’administració penitenciària catalana, on els controls d’identitat són constants (accés de visitants, professionals, proveïdors, etc.).

Aquest esquema trasllada a l’entorn penitenciari el mateix principi que regeix per a la resta d’administracions: si el ciutadà opta per MiDNI, el centre l’ha d’acceptar en les mateixes condicions que el DNI físic.

Com s’identifica una persona amb MiDNI a la presó

A la pràctica, el procediment és senzill:

• La persona arriba al centre per a una visita, comunicació o gestió, i tria si presenta el seu DNI físic o el seu DNI digital al mòbil.
• Obre l’app MiDNI, prem “Mostrar DNI” i genera un codi QR (normalment en format simple o complet, perquè cal identificació plena).
• El personal del centre utilitza el mòbil corporatiu amb el verificador oficial per llegir el QR i comprovar les dades d’identitat de manera segura.
• Un cop validada la identitat, es continua amb el circuit habitual: comprovació d’autoritzacions, registre d’entrada, lliurament de resguard o targeta, etc., igual que quan es presenta el DNI físic.

L’única cosa que canvia és el suport (pantalla del mòbil en lloc de targeta física), no les garanties jurídiques ni els controls interns.

Tots els centres penitenciaris de Catalunya ja operen amb DNI digital

En coherència amb l’obligació d’acceptar el DNI digital i amb l’estratègia de digitalització de la justícia a Catalunya,tots els centres penitenciaris catalans ja estan preparats per identificar la ciutadania mitjançant MiDNI als accessos i a l’àrea de comunicacions.

A la pràctica, això implica que:

• Qualsevol visitant, familiar o professional pot entrar acreditant-se només amb el mòbil.
• Els sistemes de control d’accessos han incorporat la lectura de QR com a via estàndard d’identificació.
• Es redueixen fotocòpies i maneig de documents físics, i es guanya en rapidesa i traçabilitat en els registres d’entrada.

La consulta al Consejo General del Poder Judicial del DNI digital

L’entrada en vigor del Real Decreto 255/2025 i la progressiva generalització de l’ús del DNI digital van generar dubtes interpretatius immediats en l’àmbit de l’Administració de Justícia. El Comité Técnico Estatal de la Administración Judicial Electrónica (CTEAJE) va rebre dues consultes formals, provinents de la Comunidad de Madrid i de Catalunya, que evidenciaven la necessitat de clarificar l’abast exacte del MiDNI en les actuacions judicials.

La consulta de la Comunidad de Madrid plantejava una qüestió fonamental amb implicacions pràctiques immediates: determinar l’abast exacte de les actuacions judicials en què resulta aplicable el MiDNI com a mitjà vàlid d’identificació. La preocupació se centrava en si aquest mètode s’ha d’entendre aplicable a tots els processos d’identificació que es produeixen en l’àmbit judicial —com ara compareixences, vistes, apoderaments apud acta presencials, accés a seus judicials o altres actuacions anàlogues— o si, per contra, el seu ús s’ha de considerar limitat a determinats supòsits concrets.

Aquest dubte no era banal. L’Administració de Justícia gestiona diàriament múltiples situacions en què la identificació de persones resulta essencial: des de la compareixença de testimonis i perits fins a la identificació de les parts processals, passant per l’atorgament de poders davant el lletrat de l’Administració de Justícia o l’accés de professionals i visitants a les dependències judicials. La pregunta subjacent era si totes aquestes actuacions, sense excepció, es podien fer mitjançant DNI digital, o si la naturalesa específica d’alguns actes processals exigia necessàriament el format físic tradicional, atenent els requisits d’autenticació o signatura que poguessin resultar exigibles.

La consulta de Catalunya compartia la mateixa preocupació general, però hi afegia un element addicional de gran rellevància pràctica: la necessitat d’aclarir quin nivell d’informació s’ha de compartir a través de MiDNI dins de les possibilitats que la mateixa aplicació permet. Com hem vist a l’apartat anterior, MiDNI ofereix tres modalitats de codis QR amb diferent grau de revelació de dades personals: QR d’edat (acreditació de majoria d’edat amb fotografia), QR simple (foto, nom complet, data de naixement, sexe i validesa del DNI) i QR complet (totes les dades del DNI).

Aquesta segona qüestió plantejava un dilema entre dos principis jurídics igualment rellevants: d’una banda, el principi de minimització de dades establert en el Reglament General de Protecció de Dades, que exigeix limitar la recollida d’informació personal al que és estrictament necessari; de l’altra, les necessitats específiques de determinades actuacions judicials que poden requerir dades concretes per a la seva correcta tramitació.

Ambdues consultes reflectien, en el fons, la tensió inherent a tot procés d’innovació tecnològica en l’àmbit jurídic: la necessitat de conciliar els avantatges de la modernització amb les garanties processals consolidades, els principis de seguretat jurídica i les exigències específiques del procediment judicial.

Pronunciament del CENDOJ: aplicabilitat sense limitacions

El Centro de Documentación Judicial (CENDOJ) del Consejo General del Poder Judicial va emetre la seva resposta el 23 de març de 2026, tot just tres setmanes abans de l’entrada en vigor del DNI digital. El pronunciament resulta categòric en les seves conclusions i dissipa definitivament les incerteses plantejades.

Marc normatiu de la identificació en seu judicial

El dictamen comença situant la identificació judicial en el seu context normatiu precís. D’acord amb l’article 19 del Real Decreto 6/2023, la identificació en les actuacions processals i judicials es farà d’acord amb el que estableixen l’article 9 de la Ley 39/2015 del Procedimiento Administrativo Común, el Reglament (UE) núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell sobre serveis electrònics de confiança, i la Ley 6/2020 reguladora de determinados aspectos de los servicios electrónicos de confianza.

El CENDOJ confirma expressament que el nou mètode d’identificació digital, tal com consta al preàmbul del Real Decreto 255/2025, compleix els requisits establerts per ser considerat un sistema d’identificació vàlid en les actuacions processals i judicials, i s’adequa plenament a la normativa de referència en matèria d’identificació.

Resposta a la primera consulta: aplicabilitat universal del DNI digital

Sobre la qüestió plantejada per Madrid a propòsit dels actes processals i judicials en què es pot utilitzar aquest nou mètode d’identificació personal electrònica, el pronunciament del CENDOJ és meridianament clar: “no pot existir cap limitació a la seva utilització en les actuacions que es facin en els diferents òrgans judicials i serveis comuns”.

La fonamentació d’aquesta conclusió es basa en dos pilars essencials:

Primer, el DNI digital compleix els mateixos efectes que el DNI en format físic, cosa que implica que tota actuació judicial que tradicionalment s’ha vingut fent mitjançant identificació amb el document físic es pot fer ara mitjançant el digital.

Segon, el DNI digital disposa de la mateixa seguretat jurídica que el format físic. Aquesta afirmació resulta crucial perquè desmunta qualsevol argumentació basada en suposades deficiències de garanties o insuficiències de seguretat del nou sistema.

Això no obstant, el CENDOJ introdueix una precisió tècnica fonamental: l’aplicabilitat del DNI digital “se circumscriu a la identificació de la persona física”. Aquesta matisació reitera el que ja hem assenyalat a l’apartat anterior: el MiDNI no es pot emprar per a actuacions que requereixin signatura electrònica o autenticació qualificada, però dins l’àmbit específic de la identificació personal, el seu ús és il·limitat i universal.

Requisits tècnics per a la validació en seu judicial

El dictamen no es limita a resoldre la qüestió jurídica, sinó que aborda també els aspectes pràctics d’implementació. Per poder dur a terme la identificació dels usuaris en seu judicial, en qualsevol de les actuacions en què sigui requerida, caldrà disposar d’una eina de validació que faci la lectura del codi QR que el DNI digital exposa a través del dispositiu mòbil del ciutadà, i que executi les validacions de seguretat pertinents.

Aquesta eina de validació ha de complir les especificacions tècniques i de seguretat que el Ministerio del Interior, a través de la Dirección General de la Policía, estableix. A més, després de la validació ha de mostrar de manera segura les dades exigibles en el mateix Real Decreto per procedir a la identificació d’una persona, que estan recollides a l’article 12 del Real Decreto 255/2025, generalment a través d’un resguard documental.

El CENDOJ informa que el Punto Neutro Judicial, plataforma de serveis interoperable a tot el territori nacional, ja ofereix una eina de validació del DNI digital que, després de la lectura del codi QR del dispositiu mòbil, genera un resguard en format PDF signat digitalment pel Consejo General del Poder Judicial, en el qual figuren les dades llegides i que es pot incorporar a l’expedient judicial electrònic quan sigui requerit.

Nivell d’informació exigible en seu judicial

La resposta a la segona consulta, plantejada per Catalunya sobre el nivell d’informació a compartir mitjançant MiDNI, també resulta contundent: el nivell d’informació ha de ser complet.

Fonamentació jurídica d’aquesta exigència

El CENDOJ argumenta que la dada relativa a l’edat és necessària per a determinades actuacions judicials, com són els ajustos processals per a persones grans que estableix l’article 7 bis de la Ley de Enjuiciamiento Civil. Aquesta norma, incorporada recentment a l’ordenament processal espanyol, reconeix drets específics i adaptacions procedimentals per a les persones d’edat avançada que intervenen en processos judicials, i garanteix l’accessibilitat i la comprensibilitat de les actuacions.

Sense conèixer la data de naixement exacta de la persona identificada, resultaria impossible aplicar correctament aquests ajustos, cosa que podria generar indefensió o vulneració de drets processals. Per tant, el QR d’edat, que únicament confirma la majoria d’edat, resulta insuficient per a les necessitats del procediment judicial.

De la mateixa manera, el QR simple, tot i que proporciona dades més completes com el nom, els cognoms, la data de naixement i el sexe, tampoc no satisfà totes les necessitats informatives que es poden presentar en el context judicial.

La qüestió del domicili del DNI digital

El dictamen hi afegeix una recomanació addicional de notable importància pràctica: es recomana que en la informació transmesa per MiDNI hi consti també el domicili de la persona identificada.

La justificació d’aquesta recomanació es troba en necessitats administratives concretes del funcionament judicial. La dada domiciliària és necessària en supòsits com la petició d’indemnització per desplaçament que poden sol·licitar els testimonis que acudeixen a seu judicial. Quan un testimoni compareix en un procediment judicial i resideix a certa distància del jutjat, té dret a sol·licitar una indemnització per les despeses de desplaçament en què hagi incorregut. Per calcular aquesta indemnització, resulta imprescindible conèixer el domicili del testimoni.

El CENDOJ reconeix que la dada domiciliària oficial es pot obtenir a través d’altres mitjans, com ara el certificat d’empadronament. Tanmateix, assenyala que és habitual que aquesta informació s’extregui directament del DNI de la persona sol·licitant, per motius d’economia processal i agilitat administrativa. Exigir a cada testimoni que aporti addicionalment un certificat d’empadronament quan aquesta informació es podria obtenir directament del DNI digital suposaria una complicació innecessària i una dilació dels tràmits.

Aquesta recomanació sobre la inclusió del domicili planteja, però, una qüestió tècnica pendent de resoldre: en el moment d’emetre’s el dictamen del CENDOJ, no quedava clar si el DNI digital inclou o pot incloure la dada del domicili entre la informació transmesa mitjançant el codi QR complet. Si fos així, la recomanació quedaria automàticament satisfeta; si no ho fos, caldria una modificació tècnica de l’aplicació MiDNI o, alternativament, mantenir la pràctica de sol·licitar certificats d’empadronament quan la dada domiciliària resulti imprescindible.

El dictamen del CENDOJ suposa, en definitiva, un aval institucional de primer ordre al DNI digital. Lluny d’adoptar una postura restrictiva o cautelosa davant la innovació tecnològica, l’òrgan tècnic del Poder Judicial aposta decididament per la plena integració del MiDNI en totes les actuacions judicials que requereixin identificació personal, sense exclusions ni limitacions basades en la naturalesa del procediment o de l’acte processal concret.

Aquest pronunciament aplana el camí per a la implementació pràctica del DNI digital en jutjats i tribunals de tot Espanya, i estableix les bases per a la modernització tecnològica de l’Administració de Justícia en un àmbit tan sensible com la identificació de les persones que intervenen en els procediments judicials.

Això significa que, per exemple, una persona que acudeix a un centre penitenciari català per a una comunicació vis‑a‑vis, una visita ordinària o una gestió administrativa pot acreditar la seva identitat mostrant el QR generat per MiDNI al mòbil, en lloc de lliurar el DNI físic. La pràctica penitenciària s’alinea així amb el criteri del CENDOJ: no s’estableixen límits específics a l’ús del MiDNI per a la identificació, sempre que s’utilitzin les eines de validació oficials i es respectin les exigències de seguretat i traçabilitat pròpies de l’entorn penitenciari.

Conclusions i perspectives futures del DNI digital

La implantació del DNI digital a través de MiDNI suposa un salt qualitatiu en la manera d’acreditar la identitat davant les administracions públiques i privades, en equiparar-se jurídicament al document físic i obligar totes les entitats a acceptar-lo després del període transitori de dotze mesos previst en el Real Decreto 255/2025. En l’àmbit de la justícia i el sistema penitenciari, això ja no és una possibilitat futura, sinó una realitat operativa: la ciutadania es pot identificar amb el mòbil i les institucions han d’estar preparades per validar-ho amb garanties plenes.

Des del punt de vista jurídic, el dictamen del CENDOJ dissipa qualsevol dubte: el MiDNI es pot utilitzar sense limitacions en totes les actuacions en què es requereixi identificació de persones físiques en jutjats i tribunals, sempre que no es confongui amb funcions d’autenticació o signatura electrònica, que continuen reservades al DNI físic amb xip i a la signatura qualificada. A més, es fixa un estàndard clar sobre el nivell d’informació necessari en seu judicial (dades completes, inclosa l’edat exacta i idealment el domicili), cosa que orienta tant el disseny tècnic de l’aplicació com els protocols d’ús.

En l’àmbit penitenciari català, l’adaptació ja és un fet: qualsevol persona es pot identificar als centres mitjançant MiDNI, i els procediments interns han incorporat telèfons corporatius i validadors oficials per a la lectura de codis QR. Aquesta integració alinea les presons amb la resta de l’Administració de Justícia, redueix la dependència del document físic, millora la traçabilitat de les identificacions i facilita la vida a usuaris que, per diferents circumstàncies, poden tenir més dificultats per gestionar la seva documentació física.

Mirant cap al futur, els principals reptes ja no són normatius, sinó pràctics: garantir infraestructura suficient de validació, assegurar la formació del personal, minimitzar la bretxa digital entre qui pot activar i utilitzar MiDNI i qui no, i reforçar les garanties de protecció de dades i el deure de secret en el tractament de la informació obtinguda a través d’aquests sistemes. Si aquests reptes s’aborden adequadament, MiDNI es pot convertir en una peça clau d’una justícia i una administració penitenciària més eficients, segures i alineades amb la realitat digital de la ciutadania.