
Mariam Bataller Pardo
Fundadora

Barcelona
Quan algú de la teva família entra en un centre penitenciari de Catalunya, la primera cosa que descobreixes és que la condemna no és el final del procés: és el començament d'un altre.
A partir d'aquí tot passa per decisions que es prenen dins del centre —classificacions, permisos, sancions, valoracions de risc— i per un jutjat del qual la majoria de la gent no havia sentit a parlar fins aquell moment.
A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem exactament en aquest terreny. Som un despatx boutique amb seu al número 205 del carrer d'Aribau, a Barcelona, i una part molt important de la nostra feina consisteix a desplaçar-nos als centres penitenciaris catalans, parlar amb l'intern, parlar amb la seva família i presentar els escrits que pertoquen davant dels òrgans de vigilància penitenciària.
Aquesta pàgina no explica en què consisteix cada tràmit: per això tenim la nostra guia de dret penitenciari. Aquesta pàgina va del lloc: quins centres hi ha a Catalunya, com funciona un sistema penitenciari que aquí depèn de la Generalitat i no de l'Estat, què és el RisCanvi, on són els jutjats i qui som nosaltres.
No saps per on començar?
No som un despatx generalista amb un departament de penitenciari. És al revés: l'execució de la pena i la vida a la presó són el nucli del que fem, i la resta de la nostra activitat penal hi gira al voltant.
Aquesta concentració té conseqüències pràctiques. Coneixem els equips de tractament dels centres catalans, sabem com es redacta un informe de junta de tractament i com es llegeix, i estem familiaritzats amb els criteris que apliquen les diferents seccions de vigilància penitenciària de Barcelona. També sabem una cosa menys tècnica però igual d'important: que la persona que truca al nostre despatx sol estar espantada i desinformada, i que la primera conversa ha de servir per explicar de manera comprensible en quin punt és l'assumpte i què es pot intentar.
Treballem amb atenció 24 hores. No és una frase d'aparador: en matèria penitenciària hi ha situacions que no admeten esperar al dilluns —un ingrés, un trasllat inesperat, un part d'incidències, una detenció de cap de setmana— i una trucada a temps canvia el marge d'actuació.
Atenem en català i en castellà, presencialment a Aribau 205 o per videoconferència si la família viu lluny del despatx o fora de Catalunya.
Catalunya va ser la primera comunitat autònoma a assumir l'execució de la legislació penitenciària. El traspàs es va formalitzar pel Real Decreto 3482/1983 i es va fer efectiu a partir del 1984. Des d'aleshores, els centres penitenciaris catalans no depenen de la Secretaría General de Instituciones Penitenciarias de l'Estat, sinó del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Durant dècades va ser l'única comunitat amb aquesta competència; el País Basc la va assumir el 2021.
La legislació de fons és estatal, però la gestió és catalana. La Ley Orgánica General Penitenciaria i el Reglamento Penitenciario s'apliquen igual, però qui els desplega mitjançant instruccions i circulars internes, qui classifica, qui concedeix permisos en primera instància i qui organitza els programes de tractament és l'administració catalana.
Terminologia pròpia. Aquí es parla de centres penitenciaris, centres oberts, juntes de tractament i programes individualitzats de tractament. Bona part de la documentació de l'expedient està redactada en català, i convé que qui la llegeixi i la contesti es mogui còmodament en aquesta llengua.
Els centres oberts tenen entitat pròpia. A Catalunya el règim obert es compleix en centres específics, separats de les presons ordinàries. La xarxa s'està renovant, amb el nou centre obert de la Zona Franca de Barcelona com a peça principal.
Instruments exclusius. El més important és el RisCanvi, un protocol de valoració del risc que només s'aplica a Catalunya i que pesa en les decisions que afecten la llibertat.
Ens desplacem habitualment als centres penitenciaris catalans per comunicar amb els interns. No publiquem adreces, horaris de visita ni telèfons dels centres perquè canvien sovint: les dades actualitzades són a la web oficial del Departament de Justícia.
Centre polivalent del Baix Llobregat, amb població preventiva i penada, mòduls de dones i una càrrega sanitària important: al seu recinte hi ha l'Hospital Psiquiàtric Penitenciari de Catalunya. Aquí intervenim sovint en classificacions inicials, en qüestions vinculades a la malaltia mental i en sol·licituds de mesures alternatives al règim ordinari.
És el centre més gran del sistema penitenciari català i un dels que genera més volum de feina. Concentra població en règim ordinari i un nombre elevat d'expedients: progressions i regressions de grau, expedients disciplinaris i recursos contra acords de la junta de tractament. Si busques un advocat penitenciari per a Brians 2, és un dels centres on anem amb més regularitat.
Un dels centres històrics del Vallès Oriental, de règim ordinari i amb departaments d'atenció especialitzada. Bona part de la nostra feina aquí es concentra en expedients disciplinaris, canvis de mòdul i peticions de trasllat per arrelament familiar.
Centre específic per a interns joves, amb un model d'intervenció orientat a la formació i al tractament educatiu. Com que es tracta d'una població amb un recorregut penitenciari curt, la classificació inicial i el disseny del programa de tractament són decisius, i és aquí on interessa intervenir aviat.
La presó de dones de referència a la ciutat de Barcelona, en funcionament des dels anys vuitanta. Està prevista la seva substitució per un nou equipament a la Zona Franca, però ara com ara continua operativa. Hi intervenim en classificació, permisos, situacions de maternitat i unitats de mares, i en qüestions relacionades amb la salut.
Centre del Bages, de règim ordinari, amb població penada de mitjana i llarga durada. Gran part de l'activitat es concentra en progressions a tercer grau, permisos ordinaris i preparació de la llibertat condicional.
Centre de referència per a les comarques de Ponent. Combina població preventiva i penada, i per la seva ubicació és habitual que interns amb família a l'àrea metropolitana de Barcelona demanin acostament. Els recursos judicials d'aquest centre es veuen a la seu de Lleida, no a Barcelona.
Centre de l'Alt Empordà que va assumir la funció de l'antiga presó de Girona. Atén població preventiva i penada de les comarques gironines, amb mòduls d'homes i de dones. Té un percentatge significatiu d'interns estrangers, cosa que fa freqüents les qüestions d'expulsió i les peticions de trasllat.
Centre que va substituir l'antiga presó de Tarragona. Dona servei a les comarques tarragonines i a les Terres de l'Ebre, amb població preventiva i penada, i amb un centre obert integrat en el mateix complex.
Catalunya disposa de centres específics de règim obert a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Són el destí de qui està classificat en tercer grau i el punt on es juga la transició cap a la vida en llibertat: sortides per treballar, permisos, control telemàtic.
L'antiga Presó Model de Barcelona, a l'Eixample, va tancar el 2017. Apareix sovint en cerques i converses, però avui no és un centre penitenciari en funcionament: els interns van ser traslladats a altres centres del sistema català.
El control judicial de l'execució de la pena a Catalunya correspon a òrgans de vigilància penitenciària amb àmbit autonòmic, no provincial. És a dir: no hi ha un jutjat per presó, sinó un repartiment de centres entre diversos òrgans, la majoria amb seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, i un altre amb seu a Lleida.
Aquí hi ha un canvi recent que convé conèixer. La Ley Orgánica 1/2025, de 2 de enero, de medidas en materia de eficiencia del Servicio Público de Justicia substitueix els jutjats unipersonals per Tribunals d'Instància organitzats en seccions. Entre aquestes seccions hi ha expressament la Secció de Vigilància Penitenciària. A la pràctica, el que abans eren els jutjats de vigilància penitenciària de Catalunya ja figuren al directori del Consell General del Poder Judicial com a seccions de vigilància penitenciària del Tribunal d'Instància.
Per a l'intern i la seva família, l'essencial no canvia: l'òrgan de vigilància penitenciària continua sent qui resol els recursos contra les decisions de l'administració catalana i qui decideix sobre permisos, classificació, sancions i llibertat condicional. El que sí que canvia és la denominació, el repartiment intern i, en alguns casos, la tramitació.
El RisCanvi és el protocol de valoració i gestió del risc que s'aplica a les presons catalanes des del 2009. El va desenvolupar el Departament de Justícia juntament amb el Grup d'Estudis Avançats en Violència de la Universitat de Barcelona i el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. No existeix a la resta de l'Estat.
No és un algoritme que decideixi tot sol. Són els professionals de l'equip de tractament —psicòlegs, juristes, educadors, treballadors socials— els qui valoren una bateria de factors de risc estàtics i dinàmics a partir d'entrevistes i de l'expedient, i el protocol retorna un nivell de risc en diversos àmbits: violència autodirigida, violència dins del centre, reincidència i trencament de condemna.
Aquí hi ha la clau: una valoració de risc desfavorable no impedeix res per si sola, però condiciona el discurs dels informes i el criteri amb què es llegeixen les sol·licituds de permisos de sortida i de tercer grau. Per això convé saber quins factors s'han valorat, si la informació de l'expedient està actualitzada i si hi ha elements —arrelament, feina, tractament, suport familiar— que no s'han recollit i sí que hi haurien de constar.
Si no saps en quina d'aquestes categories encaixa el teu cas, truca'ns i el situem: la primera conversa serveix precisament per això.
Mariam Bataller Pardo és la fundadora del despatx, amb una trajectòria de més de 25 anys dedicada al dret penal i penitenciari. Montse Pijoan i Almaraz i Laura Bardají Salinas completen el nucli de l'equip, amb experiència consolidada en execució de penes i en la relació diària amb els centres penitenciaris catalans.
Som un despatx petit, i això és deliberat. Vol dir que qui porta el teu assumpte és qui el coneix, que no passes de mà en mà i que la persona que es desplaça a comunicar amb l'intern és la mateixa que signa els escrits. Ens pots conèixer amb més detall a la pàgina de l'equip de Bataller Bardají.
Encara que la nostra base és a Barcelona i treballem cada dia amb centres catalans, assumim assumptes en presons de la resta d'Espanya, on la competència correspon a l'administració penitenciària de l'Estat i, al País Basc, al Govern Basc des del 2021.
Hi canvien l'administració, la terminologia i, sobretot, l'absència de RisCanvi, però el marc legal de fons és el mateix. Moltes famílies residents a Catalunya tenen un familiar complint condemna fora, o al revés, i en aquests casos les peticions de trasllat per acostament familiar són una part habitual de la feina.
Som al C/ Aribau 205, 2n — 08021 Barcelona, a la part alta d'Aribau, al costat de la Travessera de Gràcia, a la zona de contacte entre l'Eixample i Sant Gervasi. És un punt molt ben comunicat i fàcil de trobar.
En transport públic, l'estació de Gràcia dels FGC queda a pocs minuts a peu, i també són accessibles les estacions de metro de Fontana (L3), Diagonal (L3 i L5) i Hospital Clínic (L5). La zona compta, a més, amb diverses línies d'autobús que circulen per Aribau, Muntaner, la Travessera de Gràcia i la Via Augusta.
Si véns amb cotxe, hi ha aparcaments públics a l'entorn de la Travessera de Gràcia i la Via Augusta. Tingues en compte que Barcelona aplica una Zona de Baixes Emissions; convé comprovar abans si el teu vehicle hi està autoritzat.
Atenem amb cita prèvia. Truca al 696 967 181 o al 937 490 708 i et donem hora, també fora de l'horari habitual si la situació ho requereix.
Sí. Atenem i treballem indistintament en català i en castellà, tant a les visites al despatx com en les comunicacions amb l'intern i en els escrits. És especialment rellevant a Catalunya, perquè bona part de la documentació de l'expedient penitenciari —informes de la junta de tractament, acords, resolucions administratives— està redactada en català.
Sí. La comunicació presencial amb l'intern és una part essencial de la feina, no un extra. Ens desplacem als centres penitenciaris de Catalunya —Brians 1 i 2, Quatre Camins, el Centre Penitenciari de Joves, Wad-Ras, Lledoners, Ponent, Puig de les Basses, Mas d'Enric i els centres oberts— per parlar directament amb la persona, revisar la seva situació i preparar els escrits amb informació de primera mà.
Sí. Oferim atenció 24 hores perquè en matèria penal i penitenciària les urgències no respecten l'horari d'oficina: una detenció en cap de setmana, un ingrés a presó, un incident dins del centre, un trasllat inesperat. Si truques fora d'horari, valorem amb tu la situació i et diem què es pot fer immediatament.
Sí. Assumim assumptes en centres penitenciaris de tot l'Estat, incloses les presons gestionades per l'Administració General de l'Estat i les del País Basc. És habitual en casos de trasllat per acostament familiar i quan la família resideix a Catalunya però l'intern compleix condemna en una altra comunitat.
No necessàriament. Podem fer la primera reunió per videoconferència o per telèfon i gestionar la documentació de manera telemàtica. La visita presencial al despatx d'Aribau 205 és útil quan hi ha molt material per revisar, però no és cap requisit per començar a treballar.
Depèn del centre penitenciari on estigui. A Catalunya, els òrgans de vigilància penitenciària tenen àmbit autonòmic i els centres estan repartits entre ells: la majoria tenen seu a la Ciutat de la Justícia de Barcelona i un altre a Lleida. Amb la reforma de la Ley Orgánica 1/2025 han passat a integrar-se en els Tribunals d'Instància com a seccions de vigilància penitenciària. Quan estudiem l'assumpte et direm exactament quin òrgan el porta.
Un despatx boutique: parles sempre amb la mateixa advocada, no amb un departament.
Procediments accelerats, poblacions vulnerables i victimització estructural: la gestió migratòria desafiant...
Leer MásQuan la condemna s'acaba i es produeix una excarceració d'alt risc: límits del sistema penal davant...
Leer MásDe les cel·les domòtiques al tancament de presons a Europa: per què construir presons més "amables" no resol el...
Leer MásParlem avui
La primera conversa serveix per entendre el mapa i saber què es pot fer i en quins terminis. Explica'ns el nom del centre i què ha passat.
Contacta
