Trasllat internacional de persones condemnades

És la consulta més freqüent i la més angoixant. Un fill, una parella o un germà ha estat condemnat fora d'Espanya. La família no entén l'idioma ni el sistema judicial.

El primer és ordenar la informació. Cal saber en quin país és, si la sentència és ferma, quant temps de condemna queda i si hi ha conveni aplicable. Sense aquestes dades no es pot valorar res.

La sol·licitud la pot iniciar la mateixa persona condemnada, l'Estat on compleix o l'Estat de destí. La família no és part del procediment. Però sí que el pot impulsar: localitzant la persona presa, activant l'assistència consular del consolat d'Espanya i actuant a través d'un advocat.

Un avís realista. Fora de la Unió Europea el tràmit depèn també de les autoritats d'aquell Estat, que no estan obligades a acceptar. Hi pot haver demores llargues i negatives.

És l'instrument més utilitzat fora de la Unió Europea. Va néixer al Consell d'Europa, però està obert a Estats no membres i l'han ratificat països d'altres continents. Cal comprovar en cada cas si el país n'és part.

El seu article 3 fixa les condicions bàsiques:

L'article 7 exigeix que el consentiment sigui voluntari i amb plena consciència de les seves conseqüències jurídiques, verificat davant d'un cònsol o funcionari designat. No val una signatura precipitada.

Després del trasllat, l'Estat que rep pot continuar l'execució tal com va ser imposada (article 10) o convertir la condemna amb el seu propi dret, sense agreujar-la (article 11). Espanya va excloure el procediment de conversió: aplica la continuació del compliment, amb possibilitat d'adaptar la pena si és incompatible amb la llei espanyola.

Espanya té, a més, convenis bilaterals de trasllat de persones condemnades amb nombrosos Estats, molts d'Amèrica Llatina i uns quants del Magrib, l'Orient Mitjà i l'Àsia. S'apliquen quan el país no pertany a la Unió Europea i no és part del Convenio de Estrasburgo, o quan resulta més favorable fer-los servir.

Cada conveni té el seu propi text. Hi canvien el temps mínim de condemna pendent, la responsabilitat civil, l'autoritat que decideix i la documentació exigida. Per això la primera feina tècnica és verificar quin instrument s'aplica amb aquell país. Triar malament la via endarrereix l'expedient mesos.

Aquest és el punt que genera més confusió, i on la gent arriba pitjor assessorada.

L'article 89 del Código Penal permet substituir la pena de presó per l'expulsió del territori espanyol en penes de més d'un any imposades a una persona estrangera, amb regles pròpies per a penes superiors a cinc anys i un règim més restrictiu per als ciutadans de la Unió Europea.

La diferència pràctica és gran. L'expulsió de l'article 89 porta aparellada una prohibició d'entrada a Espanya de cinc a deu anys des de la data de l'expulsió. Si la persona intenta tornar abans, complirà les penes que es van substituir.

El trasllat funciona d'una altra manera. La persona compleix al seu país el que queda de condemna i, un cop complerta la pena, no arrossega aquella prohibició d'entrada pròpia de l'expulsió substitutiva. Per a qui té família o projecte de vida a Espanya, la diferència pot ser decisiva.

Aquests expedients es guanyen o es perden en la preparació. Un document mal traduït o una via jurídica mal triada poden costar mesos.

A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem en dret penitenciari i cooperació judicial internacional. Som un despatx boutique al C/ Aribau 205, 2n, de Barcelona. Treballem amb famílies que són en un altre país i amb interns que no parlen espanyol. Per això atenem 24 hores i en diversos idiomes.

No li prometrem cap termini ni cap resultat. Li direm amb claredat quina via és aplicable, quins requisits falten i què pot esperar.

Truqui al 696 967 181 o al 937 490 708, o escrigui'ns des de la pàgina de contacte. Pot conèixer la nostra feina com a advocat penitenciari a Barcelona.