Suspensió de la pena

La suspensió consisteix en el fet que el jutge, després d'haver-te condemnat a una pena privativa de llibertat, decideix no executar-la i deixar-la en suspens durant un període de prova. Si superes aquest període complint les condicions imposades, la pena es declara remesa definitivament (art. 87 CP). Si incompleixes, la suspensió es pot revocar i la pena s'executa.

El criteri legal és el de l'article 80.1 CP: el jutge pot deixar en suspens l'execució de les penes privatives de llibertat no superiors a dos anys quan sigui raonable esperar que l'execució de la pena no sigui necessària per evitar la comissió futura de nous delictes. És, literalment, un pronòstic de futur. I un pronòstic es construeix amb proves: arrelament laboral i familiar, informes, tractaments, reparació del dany.

Convé distingir-ho d'altres figures. La suspensió no és el tercer grau ni la llibertat condicional: aquestes pertanyen al dret penitenciari i pressuposen que ja estàs complint. I tampoc no és la substitució de l'antic article 88 CP: aquella figura va ser derogada per la LO 1/2015 i ja no existeix.

Aquí hi ha la via que molts condemnats desconeixen i que salva casos aparentment perduts. L'article 80.3 CP permet acordar la suspensió encara que no concorrin els requisits 1r i 2n —és a dir, encara que tinguis antecedents computables o encara que la suma total excedeixi els dos anys—, sempre que no es tracti de reus habituals; que les penes de presó considerades individualment no excedeixin els dos anys; i que les circumstàncies personals, la naturalesa del fet, la conducta i, en particular, l'esforç per reparar el dany ho aconsellin.

El punt clau és el segon: diverses penes de dos anys cadascuna poden sumar més de dos anys en total i, tot i així, obrir la porta del 80.3.

Ve amb contrapartides: el termini és de tres a cinc anys, es condiciona a la reparació efectiva del dany conforme a les possibilitats de la persona condemnada, i el jutge ha d'imposar sempre una de les prestacions de l'art. 84.1.2a o 3a CP: multa o treballs en benefici de la comunitat. No és una suspensió de franc, però és llibertat.

Diguem-ho sense embuts: la majoria de les suspensions que es deneguen no es deneguen pel delicte, sinó pels diners.

Ara bé, la llei no exigeix l'impossible. L'article 80.2 admet que el requisit s'entén complert quan la persona condemnada assumeix el compromís de satisfer les responsabilitats civils d'acord amb la seva capacitat econòmica i de facilitar el decomís, i sigui raonable esperar que es complirà en el termini prudencial que el jutge determini.

El que sí que és letal és el silenci o l'ocultació. L'article 86.1.d) CP converteix en causa de revocació facilitar informació inexacta o insuficient sobre el parador de béns, no donar compliment al compromís de pagament, o facilitar informació inexacta sobre el patrimoni propi. És molt millor acreditar honestament una insolvència i proposar un calendari de pagaments realista que aparentar una capacitat econòmica que no es té.

A la pràctica ho treballem amb documentació: vida laboral, nòmines, declaracions de la renda, certificats de prestacions, càrregues familiars, deutes acreditats, i una proposta de pagament fraccionat concreta i sostenible. Un compromís vague no convenç ningú; un quadre d'amortització amb la primera quota ja ingressada, sí que pesa.

Si ets ciutadà estranger, l'escenari canvia. Després de la derogació de l'antic article 88 CP, l'única substitució que subsisteix al nostre ordenament és la de l'article 89: la substitució de la pena de presó per l'expulsió del territori nacional. I pot jugar en paral·lel, o fins i tot per davant, de la suspensió.

Decidir si convé demanar la suspensió, oposar-se a l'expulsió o articular totes dues coses en un ordre determinat és una decisió estratègica amb conseqüències enormes sobre el teu arrelament i el teu futur a Espanya. Ho desenvolupem a substitució de la pena per expulsió.