
Mariam Bataller Pardo
Fundadora

Expulsió
Si t'han comunicat una expulsió, o tems que te la imposin, aquesta pàgina és per a tu.
Aquí no expliquem com sortir d'Espanya. Expliquem com quedar-t'hi.
La llei permet expulsar una persona estrangera condemnada per un delicte. Però no sempre, ni de manera automàtica. El límit principal es diu proporcionalitat: si la teva vida és a Espanya, treure't d'Espanya pot ser excessiu. A aquest conjunt de vincles l'anomenem arrelament.
I aquí hi ha la clau. L'arrelament no es declara: es demostra. Dir "fa quinze anys que sóc aquí" no n'hi ha prou. Cal acreditar-ho amb documents i presentar-los a temps. A Bataller Abogados fa més de 25 anys que portem aquests casos des de Barcelona.
No saps per on començar?
Convé saber per quina via t'arriba, perquè la defensa canvia.
Aquí no repetim el funcionament de l'article 89: el tens pas a pas a substitució de la pena per expulsió, i una visió de conjunt a expulsió d'estrangers. Aquesta pàgina tracta el contrari: l'estratègia d'oposició.
Hi ha marge real de defensa, entre altres, en aquests casos:
L'article 89 del Código Penal diu que no escau substituir la pena per l'expulsió quan aquesta resulti desproporcionada. I mana mirar les circumstàncies del fet i les personals de l'autor, "en particular el seu arrelament a Espanya".
Aquesta frase és la porta d'entrada de tota la defensa. No és un favor: és un mandat de la llei. Si el tribunal no ho valora, la resolució és atacable.
Per la via administrativa passa una cosa semblant. El Tribunal Supremo ha consolidat que l'expulsió de l'article 57.2 de la llei d'estrangeria no és automàtica: una condemna no obliga a expulsar. L'Administració ha de motivar, individualitzar i ponderar les teves circumstàncies personals i familiars. Així ho recull la sentència del Tribunal Supremo de 4 de setembre de 2023, de la Sala Contenciosa Administrativa.
Si la resolució només cita la teva condemna i no explica per què la teva situació familiar cedeix davant l'interès públic, aquesta manca de motivació és un motiu de recurs.
L'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans protegeix la vida privada i familiar. Una expulsió que et separa de la família és una ingerència en aquest dret. No està prohibida, però només val si és proporcionada.
El Tribunal Europeu de Drets Humans va fixar criteris per a aquest judici en l'assumpte Boultif contra Suïssa (2001) i els va completar a Üner contra Països Baixos (Gran Sala, 2006). Es valoren, entre altres:
Gairebé tots aquests punts són fets. I els fets es proven. Cada criteri és una carpeta de documents que cal construir.
Quan hi ha nens pel mig entra en joc un principi de màxima força: l'interès superior del menor. És a l'article 3 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, a l'article 39 de la Constitució i a la Ley Orgánica 1/1996.
No és un escut automàtic: tenir un fill no impedeix per si sol una expulsió. Però obliga a valorar què passaria amb aquell infant. Es quedaria sense un dels seus pares? Hauria de sortir del país on va néixer i estudia?
El que decideix el cas és la relació real: convivència, cura diària, suport econòmic i presència a l'escola i al metge.
Hi ha una protecció especialment intensa si ets pare o mare, d'un país no comunitari, d'un menor espanyol o comunitari que depèn de tu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va abordar l'assumpte Ruiz Zambrano (C-34/09, Gran Sala, 8 de març de 2011): si expulsar el progenitor obliga de fet el menor a abandonar el territori de la Unió, se'l priva del contingut essencial dels seus drets com a ciutadà europeu.
Resolucions posteriors han precisat dos punts:
La clau probatòria aquí és la dependència efectiva: demostrar que el menor depèn de tu per a la seva cura i el seu sosteniment.
Si tens residència de llarga durada, la teva posició és més forta. L'article 57.5 de la llei d'estrangeria limita l'expulsió d'aquest col·lectiu i obliga a valorar abans el temps de residència, els vincles creats, l'edat, les conseqüències per a la família i els vincles amb el país de destinació.
Aquesta exigència ve de l'article 12 de la Directiva 2003/109/CE, que només permet expulsar un resident de llarga durada quan representi una amenaça real i prou greu per a l'ordre públic o la seguretat pública, i prohibeix fer-ho per raons econòmiques.
Moltes resolucions diuen que "s'han valorat" aquestes circumstàncies, sense explicar com. Els tribunals han anul·lat expulsions per això.
Si ets ciutadà de la Unió Europea, o familiar d'un ciutadà de la Unió amb dret de residència, la protecció encara és més gran.
El Código Penal només permet la teva expulsió quan representis una amenaça greu per a l'ordre públic o la seguretat pública, atenent la gravetat del delicte, els teus antecedents i les teves circumstàncies personals.
Si a més has residit aquí els deu anys anteriors, la llei restringeix encara més els supòsits: es reserven, en essència, a delictes molt greus contra la vida, la llibertat o la indemnitat sexual amb risc de reiteració, i a terrorisme o organització criminal.
Una condemna per si sola mai no n'hi ha prou. Hi ha d'haver una conducta personal que suposi una amenaça actual.
Arribem al cor de la pàgina. Els arguments no guanyen sols: un escrit brillant sense documents sol perdre davant d'un de senzill amb un bon expedient. Aquesta és la documentació que preparem.
Abans d'acordar l'expulsió se t'ha de donar l'oportunitat de ser escoltat: per la via penal, amb audiència a les parts; per l'administrativa, amb el tràmit d'al·legacions.
S'aprofita poc: es contesta tard, amb generalitats, o no es contesta. Després costa molt recuperar el terreny perdut. Tracta-ho com l'acte més important del procediment:
Que l'expulsió estigui acordada no vol dir que tot estigui tancat. Els terminis, això sí, són curts.
Si l'expulsió s'acorda a la sentència, es combat amb els recursos propis d'aquella sentència. Si s'acorda després per interlocutòria, amb els recursos previstos contra aquella interlocutòria.
De vegades la via adequada no és només oposar-s'hi, sinó demanar la suspensió de la pena. I si ja compleixes condemna, l'estratègia es creua amb el dret penitenciari: classificació, permisos i llibertat condicional pesen en com es valora la teva evolució.
Contra una resolució administrativa hi cap recurs d'alçada, amb caràcter general en un mes. Un cop esgotada la via administrativa, hi cap recurs contenciós administratiu davant el jutjat competent, per regla general en dos mesos.
Juntament amb el recurs se sol demanar una mesura cautelar de suspensió mentre el jutjat resol. És una peça clau: una expulsió ja executada deixa el recurs sense contingut pràctic. I si els terminis han passat, consulta-ho igualment.
Revisem la resolució, la via per la qual arriba i, sobretot, els terminis.
Una entrevista sobre la teva història a Espanya, i la llista de documents que falten i on demanar-los.
T'acompanyem a obtenir certificats, informes i testimonis, i els ordenem.
Connectem cada document amb el criteri legal que correspon: proporcionalitat, vida familiar, interès del menor.
Demanem les mesures cautelars que escaiguin i t'informem en un llenguatge que entenguis.
La llei no fixa un nombre d'anys. El temps pesa molt, però es valora juntament amb la família, la feina i la integració. També hi ha persones amb pocs anys i lligams familiars molt forts. El que és decisiu és provar-ho amb documents.
És un dels elements de més pes, però no opera de manera automàtica. Es valora la relació real: si convius amb el menor, si te n'ocupes i si contribueixes al seu sosteniment. Si el menor espanyol depèn de tu, a més entra en joc el Dret de la Unió Europea.
És rellevant per a la vida familiar protegida per l'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans. Però no n'hi ha prou amb el certificat de matrimoni: cal demostrar convivència real i estable, amb empadronament conjunt, comptes o contractes compartits i testimonis. També compten les dificultats que tindria el teu cònjuge al teu país.
Sí, si ets dins de termini. Si és administrativa, hi cap recurs d'alçada i després contenciós administratiu. Si és penal, es recorre pels camins del procés penal. En tots dos casos sol ser essencial demanar la suspensió cautelar. Consulta-ho com abans millor.
No ho impedeix de manera absoluta, però millora la teva posició. Si ets resident de llarga durada, la llei espanyola i l'europea exigeixen protecció reforçada i motivació específica. L'Administració ha d'explicar per què, malgrat els teus vincles, considera proporcionada l'expulsió. Si no ho fa, es pot impugnar.
No. El Tribunal Supremo ha consolidat que l'expulsió de l'article 57.2 no s'imposa de manera automàtica per la condemna: cal una decisió motivada i individualitzada. Per la via penal passa el mateix, perquè el Código Penal impedeix la substitució desproporcionada. Per això la manca de motivació és un motiu de recurs habitual.
Es pot plantejar durant el compliment, sobretot en accedir al tercer grau o a la llibertat condicional. Convé preparar-ho amb antelació: els informes penitenciaris, els permisos sense incidències i els programes de tractament influeixen en com es valora la teva evolució. Més informació a dret penitenciari.
Menys del que sembla. Els terminis es compten en dies o setmanes, i alguns certificats triguen més que això. Demana'ls el mateix dia que reps la notificació. Un expedient incomplet a temps és millor que un de perfecte presentat tard.
Cada expulsió és una història diferent. No donem respostes de manual: estudiem el teu cas, els teus documents i els teus terminis.
Atenem 24 hores i en diversos idiomes: aquests avisos no arriben en horari d'oficina, i explicar-se en la llengua pròpia evita errors. Som al carrer Aribau 205, 2n, de Barcelona, i treballem a tot Espanya.
Truca'ns al 696 967 181 o al 937 490 708, o escriu-nos des de la pàgina de contacte. Porta la resolució rebuda i els documents que acreditin la teva vida a Espanya.
Un despatx boutique: parles sempre amb la mateixa advocada, no amb un departament.
Procediments accelerats, poblacions vulnerables i victimització estructural: la gestió migratòria desafiant...
Leer MásQuan la condemna s'acaba i es produeix una excarceració d'alt risc: límits del sistema penal davant...
Leer MásDe les cel·les domòtiques al tancament de presons a Europa: per què construir presons més "amables" no resol el...
Leer MásParlem avui
La primera conversa serveix per entendre el mapa i saber què es pot fer i en quins terminis. Explica'ns el nom del centre i què ha passat.
Contacta
