Acumulació i refosa de condemnes

L'acumulació jurídica és judicial. L'acorda el jutge o tribunal penal competent, aplica l'article 76 del Código Penal i fixa un límit màxim de compliment. Pot fer que penes pendents es declarin extingides. És la que incideix directament en la data de sortida.

La refosa de condemnes és una operació de naturalesa penitenciària. Parteix de l'article 193.2 del Reglamento Penitenciario (Reglament penitenciari), que disposa que quan la persona penada té dues o més condemnes de privació de llibertat, la suma de totes elles es considera com una sola condemna als efectes d'aplicació de la llibertat condicional. Serveix per calcular terminis i beneficis, no per escurçar el total.

Dit de manera senzilla: la refosa suma per poder comptar; l'acumulació posa un sostre. Una condemna refosa no està acumulada. És freqüent que a una família li diguin que les condemnes "ja estan refoses" i es pensi que l'assumpte està resolt, quan l'acumulació de l'article 76 no s'ha demanat mai.

Pots veure com encaixa tot això a la nostra secció de dret penitenciari.

Durant anys es va discutir si les condemnes havien de tenir relació entre si. Avui el criteri és purament temporal o cronològic. No s'exigeix que els delictes s'assemblin, ni que siguin de la mateixa classe, ni que tinguin víctimes comunes.

L'article 76.2 ho formula així: el límit s'aplica encara que les penes s'hagin imposat en processos diferents, quan els fets es van cometre abans de la data en què van ser enjudiciats els que, sent objecte d'acumulació, ho haguessin estat en primer lloc.

Traduït: la pregunta no és "aquests delictes s'assemblen?", sinó "s'haurien pogut jutjar tots en el mateix procediment?". Es comparen dues dates: la de comissió de cada fet i la de la sentència de referència.

La Sala Segona del Tribunal Supremo ha precisat aquest criteri en diversos acords de Ple no jurisdiccional, en particular el 2016 i el 2018. D'aquests acords en surten pautes pràctiques: es parteix de la sentència més antiga; als efectes de l'article 76.2 s'atén a la data de la sentència dictada en instància; una condemna ja acumulada no torna a entrar en operacions posteriors; i si un bloc no és acumulable, cal comprovar si les altres ho són entre si.

Una altra font clàssica d'errors. L'article 58 del Código Penal estableix que el temps de privació de llibertat sofert provisionalment s'abona íntegrament, llevat que ja s'hagi abonat en una altra causa.

Quan l'abonament s'ha de fer en una causa diferent d'aquella en què es va acordar la presó provisional, ho decideix el jutge de vigilància penitenciària, amb l'informe previ del Ministeri Fiscal. Només escau quan la mesura cautelar va ser posterior als fets pels quals s'imposa la pena.

L'article 59 hi afegeix una regla per quan la mesura cautelar i la pena són de naturalesa diferent: el jutge compensa la part que consideri equitativa.

Amb diverses causes simultànies es perden mesos de preventiva per no reclamar-los. Ningú no ho fa d'ofici. És una revisió que fem sempre juntament amb el còmput general.

Situacions en què convé demanar una revisió:

Aquest últim punt és el més important: el sistema està dissenyat per executar causes, no per revisar-les en conjunt.