Trasllat de centre penitenciari

L'article 31 del Reglamento Penitenciario és clar: el centre directiu té competència exclusiva per decidir la classificació i el destí dels interns. Ordena els trasllats a partir de les propostes de les juntes de tractament o, si escau, del director o del consell de direcció.

El mateix article hi afegeix una garantia: els trasllats es notifiquen al jutjat de vigilància penitenciària si es tracta de persones penades, i a l'autoritat judicial a disposició de la qual estiguin si són detingudes o preses. La conducció material correspon a les Forces i Cossos de Seguretat, segons l'article 32 del Reglament, amb intervenció de les policies autonòmiques en el seu àmbit.

Amb quins criteris es decideix? L'Administració pondera:

Aquest darrer punt és el que es juga a l'escrit: un arrelament al·legat sense documentar pesa poc.

L'article 79 de la Ley General Penitenciaria atribueix la direcció de les institucions penitenciàries a l'Estat, llevat de les comunitats autònomes que hagin assumit als seus estatuts l'execució de la legislació penitenciària. Això ha passat en dos territoris.

A Catalunya, la Generalitat les exerceix a través del Departament de Justícia: el centre directiu és autonòmic. Al País Basc, el traspàs es va materialitzar pel Real Decreto 474/2021, de 29 de juny, i des d'aleshores en fa la gestió el Govern Basc. A la resta de l'Estat, el centre directiu és la Secretaría General de Instituciones Penitenciarias.

La conseqüència pràctica importa. Un trasllat dins de Catalunya el resol un únic centre directiu. Un trasllat entre administracions n'exigeix la intervenció de dos: el d'origen n'ha de donar sortida i el de destí ha d'acceptar la plaça. Per això triguen més i s'encallen amb facilitat.

Convé presentar la sol·licitud on toca i seguir-la a banda i banda. Un escrit impecable adreçat a l'òrgan equivocat és temps perdut.

Una denegació no tanca l'assumpte. Hi ha diverses vies, i no són excloents.

Via administrativa. La resolució del centre directiu és un acte administratiu i admet el recurs que correspongui davant l'òrgan superior, amb accés posterior a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Queixa davant el jutjat de vigilància penitenciària. L'article 76.2.g de la Ley General Penitenciaria li permet acordar el que escaigui sobre les queixes relatives al règim i al tractament penitenciari, quan afectin drets fonamentals o drets i beneficis penitenciaris. Els jutjats són prudents a l'hora de revisar destins, perquè la competència és del centre directiu, però sí que en valoren la motivació.

Recursos contra la interlocutòria del jutjat de vigilància. Aquí mana la disposició addicional cinquena de la Ley Orgánica del Poder Judicial: hi cap reforma en el termini de tres dies davant el mateix jutjat i apel·lació en el termini de cinc dies, sense necessitat d'haver interposat abans la reforma. En matèria de règim penitenciari, l'apel·lació se substancia davant l'Audiència Provincial.

Aquest és el punt que més se subestima. Els permisos, la progressió a tercer grau i la llibertat condicional es valoren atenent, entre altres factors, l'arrelament: si hi ha domicili on anar, família que aculli i xarxa de suport. I això s'acredita amb la vida mantinguda durant el compliment.

Qui rep visites amb regularitat i té un domicili familiar a prop arriba a aquestes valoracions amb un expedient sòlid. Qui fa anys que és aïllat a sis-cents quilòmetres hi arriba amb un buit difícil d'omplir a última hora.

Per això convé no esperar. Demanar el trasllat aviat és preparar el terreny per als permisos de sortida i per al tercer grau.