Substitució de la pena per expulsió

És una figura del Código Penal. Permet que un ciutadà estranger condemnat a presó no compleixi aquesta pena en un centre penitenciari espanyol, sinó que sigui expulsat del territori nacional.

La redacció vigent prové de la Ley Orgánica 1/2015, en vigor des de l'1 de juliol de 2015. Abans d'aquella reforma la figura es limitava als estrangers no residents legalment i a penes inferiors a sis anys. Avui el criteri és diferent i més ampli.

Tres idees bàsiques: és una mesura penal, no administrativa —l'acorda un jutge o tribunal penal dins del procés—; substitueix la pena, no l'anul·la —la condemna i els antecedents existeixen—; i no és automàtica. Encara que l'article fa servir la fórmula "seran substituïdes", els tribunals han rebutjat l'automatisme: el Tribunal Supremo, en sentència de 27 de novembre de 2025, ha tornat a subratllar que el tribunal ha de valorar les circumstàncies personals de la persona condemnada —arrelament, família, mitjans de vida— juntament amb la gravetat del delicte.

Aquesta manca d'automatisme és exactament l'espai on treballa la defensa. En els dos sentits.

Molta gent es pensa que l'article 89 és un interruptor: o presó, o expulsió. No és així.

Penes de més d'un any i fins a cinc anys. La regla general és la substitució íntegra per expulsió. Però el jutge o tribunal pot acordar, de manera excepcional i motivada, que se'n compleixi una part quan sigui necessari per assegurar la defensa de l'ordre jurídic. Aquesta part no pot superar els dos terços de la pena. Un cop complerta —o quan la persona penada accedeixi al tercer grau o a la llibertat condicional—, s'executa l'expulsió respecte de la resta.

Penes de més de cinc anys. El tribunal ha d'acordar l'execució de tota la pena o d'una part a Espanya, en la mesura que sigui necessari per a aquesta mateixa defensa de l'ordre jurídic. L'expulsió substitueix la resta i es materialitza quan la persona penada accedeix al tercer grau o compleix la part de condemna que permet la llibertat condicional.

Per què això importa a la pràctica: perquè la negociació real gairebé mai no és tot o res. Sol ser una qüestió de quant es compleix aquí i quan s'executa l'expulsió. Aquí hi ha marge tècnic, i aquí es juga bona part del resultat. Si el teu cas és en fase d'execució, també és útil revisar la suspensió de la pena.

Si la teva vida és a Espanya, hi ha arguments jurídics sòlids per oposar-s'hi. No són fórmules màgiques: són criteris que els tribunals apliquen i que cal acreditar amb prova.

La proporcionalitat com a límit legal. El mateix article 89 impedeix la substitució quan resulti desproporcionada. Aquesta desproporció es valora cas per cas: naturalesa i gravetat del delicte, temps de residència a Espanya, situació familiar, mitjans de vida, vincles amb el país d'origen.

L'article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans protegeix el dret a la vida privada i familiar. Qualsevol ingerència de l'Estat —i una expulsió ho és— ha d'estar prevista a la llei, perseguir un fi legítim i ser necessària i proporcionada en una societat democràtica.

L'interès superior del menor. Quan hi ha fills menors entra en joc un principi addicional, recollit a l'article 3 de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, a l'article 39 de la Constitució i a la Ley Orgánica 1/1996. No és un argument decoratiu: obliga a valorar de manera expressa quin efecte tindria sobre l'infant l'expulsió del seu progenitor. I hi ha un supòsit especialment rellevant: el del progenitor estranger d'un menor amb nacionalitat espanyola o d'un altre Estat de la UE que estigui al seu càrrec, on la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha establert que l'expulsió pot privar el menor del gaudi efectiu dels seus drets com a ciutadà de la Unió.

Convé aclarir un malentès freqüent, perquè circula molta informació imprecisa sobre aquest article.

L'article 197 del Reglamento Penitenciario (Reglament penitenciari) no és la norma que ordena l'expulsió. El que regula és que la persona penada estrangera pugui gaudir de la llibertat condicional al seu país de residència, per a la qual cosa s'exigeix la conformitat expressa de l'intern i l'autorització del jutge de vigilància penitenciària.

El seu apartat segon sí que connecta amb l'expulsió: obliga a comunicar al Ministeri Fiscal les propostes de llibertat condicional de persones penades estrangeres, fent constar expressament les dates de compliment de les dues terceres parts i les tres quartes parts de la condemna, precisament als efectes de l'expulsió de l'article 89 CP.

Què significa a la pràctica: que l'expulsió d'una persona que ja és a la presó s'articula normalment per la via de l'article 89 CP, i es materialitza en accedir al tercer grau o a la llibertat condicional. La classificació penitenciària deixa de ser un assumpte merament de tractament i passa a ser una peça estratègica del cas. Per això és imprescindible treballar l'expedient penitenciari en paral·lel: consulta dret penitenciari i tercer grau.

És la conseqüència que més pesa a llarg termini. La seva durada és de cinc a deu anys, segons l'article 89 CP, i el jutge fixa el termini concret atenent la durada de la pena substituïda i les circumstàncies personals. Es computa des de la data de l'expulsió efectiva, no des de la sentència. I a més d'impedir l'entrada a Espanya, la inscripció als sistemes d'informació corresponents pot afectar la possibilitat d'entrar a l'espai Schengen.

Si l'expulsió no es pot executar. L'article 89 preveu aquesta situació: es procedeix a l'execució de la pena originalment imposada o del període de condemna pendent, o si escau a l'aplicació de la suspensió. Per assegurar l'expulsió, i quan la persona penada no es trobi ja efectivament privada de llibertat, es pot acordar el seu ingrés en un centre d'internament d'estrangers.