Vis a vis a la presó: tipus, requisits i com recórrer una denegació

Quan un familiar entra a la presó, la primera pregunta gairebé mai no és jurídica. És molt més senzilla i molt més urgent: quan el podré veure? Al voltant d’aquesta pregunta s’acumulen dubtes sobre horaris, documentació, qui hi pot anar, quant dura cada visita i què passa si l’Administració penitenciària diu que no.

Aquest article es refereix al dret penitenciari espanyol. Les comunicacions i visites no són una concessió graciosa del centre: són un dret reconegut a l’article 51 de la Llei Orgànica General Penitenciària i desenvolupat als articles 41 a 49 del Reglament Penitenciari. Entendre-ho canvia la manera de reclamar quan alguna cosa no funciona.

Li han denegat o restringit un vis a vis? Escrigui’ns i valorem el seu cas sense compromís. Atenem 24 hores a Barcelona i a tot Espanya.

Què són les comunicacions a la presó i per què importen

L’ordenament penitenciari espanyol parteix d’un principi: la pena priva de llibertat, no de vincles. El contacte amb la família és un dels pocs elements que sostenen una persona durant el compliment i, a més, pesa de manera directa en la seva evolució penitenciària. Un intern que manté lligams familiars sòlids té una posició diferent quan es valora un permís de sortida, una progressió de grau o la llibertat condicional.

Per això convé prendre’s les comunicacions seriosament des del primer dia. No són només un consol: formen part de l’expedient i del relat que la Junta de Tractament construeix sobre aquesta persona.

Les comunicacions orals o de locutori

Són les visites ordinàries, les que es desenvolupen al locutori, amb separació física i, habitualment, a través d’un vidre o una mampara. L’article 42 del Reglament Penitenciari en fixa el marc:

• El Consell de Direcció de cada centre fixa els dies, donant prioritat als caps de setmana, procurant dues comunicacions setmanals.
• Cada comunicació dura com a mínim vint minuts; els centres poden acumular-les en una sola visita setmanal de quaranta minuts.
• Poden comunicar fins a quatre persones alhora amb l’intern.
• No cal ser familiar directe: també hi poden anar amics i persones properes, amb autorització prèvia.

A la pràctica, la majoria dels problemes al locutori no són jurídics sinó organitzatius: cites que no s’obtenen, llistes que no s’actualitzen, visitants que es rebutgen per un document caducat. Convé trucar al centre amb antelació, confirmar el sistema de cita prèvia i portar sempre el document d’identitat original.

El vis a vis: íntim, familiar i de convivència

El que col·loquialment s’anomena «vis a vis» són en realitat tres figures diferents, regulades a l’article 45 del Reglament Penitenciari. Se celebren en dependències habilitades, sense vidre pel mig i sense vigilància directa a l’interior.

Comunicació íntima

Està prevista per a l’intern i el seu cònjuge o la persona amb qui mantingui una relació d’afectivitat anàloga. Es concedeix com a mínim un cop al mes a qui no gaudeixi de permisos de sortida, amb una durada d’entre una i tres hores.

Comunicació familiar

Permet la trobada amb familiars i persones properes en un espai comú, també amb una periodicitat mínima mensual i una durada d’entre una i tres hores. És la via habitual perquè pares, germans o fills grans puguin estar amb l’intern sense mampara.

Comunicació de convivència

Està pensada específicament per a la relació paternofilial: permet a l’intern passar temps amb el seu cònjuge o parella i amb els seus fills menors de deu anys, amb una durada ampliada que pot arribar a diverses hores. És una de les eines més valuoses per sostenir el vincle amb els fills i, tanmateix, una de les menys sol·licitades per simple desconeixement.

Si el centre li ha rebutjat una sol·licitud de vis a vis, no doni la decisió per definitiva. Consulti’ns abans que venci el termini de queixa.

Com acreditar la relació de parella: què diu el Tribunal Suprem

Aquest és el punt on cauen més sol·licituds. Durant anys, molts centres exigien una prova concreta i única: sis mesos de comunicacions prèvies per locutori o correspondència per admetre que hi havia una relació estable, fins i tot quan s’aportava un document públic de parella de fet.

La Sala Segona del Tribunal Suprem, en sentència de 8 de setembre de 2020, va corregir aquesta pràctica. L’Alt Tribunal va declarar que la relació de parella es pot acreditar per qualsevol mitjà de prova vàlid en dret, i que l’Administració penitenciària no pot imposar un únic mitjà probatori quan hi ha una altra documentació suficient. Una escriptura pública de parella de fet, per si sola, és prova bastant.

És una resolució que convé conèixer i citar: moltes denegacions continuen recolzant-se en criteris interns que aquesta doctrina ha deixat sense fonament.

Comunicacions telefòniques

L’article 47 del Reglament Penitenciari regula les trucades. S’autoritzen quan els familiars viuen lluny o no es poden desplaçar, o quan l’intern necessita comunicar quelcom relevant. El Reglament garanteix una freqüència mínima de cinc trucades setmanals, d’uns cinc minuts cadascuna, la durada concreta de les quals fixa la normativa interna de cada establiment.

Dos punts que generen moltes consultes: les trucades les paga l’intern, llevat de les dirigides al seu advocat, i no s’admeten trucades entrants des de l’exterior. Cada trucada requereix autorització prèvia del director del centre.

La comunicació amb l’advocat és diferent

Convé subratllar-ho perquè sovint es confon. La comunicació de l’intern amb el seu advocat defensor no computa dins del règim ordinari de visites. L’article 51.2 de la Llei Orgànica General Penitenciària i l’article 48 del Reglament li atorguen una protecció reforçada: se celebra en locutoris específics, no està subjecta als límits de les comunicacions familiars i no pot ser intervinguda ni suspesa llevat d’ordre judicial i en supòsits taxats.

En termes pràctics: si el centre restringeix les comunicacions ordinàries, la via amb el lletrat continua oberta. Aquest és, moltes vegades, el canal que permet reaccionar a temps.

Restricció, suspensió i intervenció de les comunicacions

Els articles 43 i 44 del Reglament permeten restringir, suspendre o intervenir les comunicacions per raons de seguretat, d’interès del tractament o de bon ordre de l’establiment. Ara bé, es tracta de mesures excepcionals subjectes a límits clars:

• Exigeixen acord motivat del director del centre, no una decisió verbal ni genèrica.
• S’han de notificar a l’intern i comunicar al Jutge de Vigilància Penitenciària.
• Han de ser proporcionades i limitades en el temps: una restricció indefinida i sense revisió és, per si mateixa, atacable.

Un apunt important: les comunicacions ordinàries no figuren entre les sancions disciplinàries que es poden imposar en un expedient. Si després d’un part disciplinari li suprimeixen les visites, hi ha motiu per reclamar. Pot ampliar la informació sobre aquest terreny a la nostra pàgina d’expedients disciplinaris a la presó.

Li han denegat el vis a vis: què pot fer

La denegació o la restricció d’una comunicació és recurrible. L’itinerari habitual és aquest:

• Sol·licitud per escrit i instància al centre. Sempre amb còpia segellada. Sense registre escrit, després no hi ha res a acreditar.
• Queixa davant el Jutge de Vigilància Penitenciària, a l’empara de l’article 76.2.g) de la Llei Orgànica General Penitenciària, que atribueix a aquest òrgan la salvaguarda dels drets dels interns davant abusos o desviacions en el compliment.
• Recurs de reforma contra la interlocutòria del Jutge de Vigilància i, si escau, recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial.

Els terminis són breus i la pràctica de cada Jutjat de Vigilància varia. Una queixa ben construïda —amb la normativa aplicable, la doctrina del Suprem i la documentació acreditativa— té bastants més possibilitats que un escrit genèric redactat a última hora.

Preguntes freqüents

Pot anar al vis a vis algú que no sigui familiar?

Sí. La comunicació íntima està prevista per al cònjuge o persona amb relació d’afectivitat anàloga, i la familiar admet també persones properes. El determinant és acreditar el vincle, no el parentiu formal.

Quant es triga a autoritzar un vis a vis?

Depèn del centre i de la documentació aportada. Presentar des del principi la prova completa del vincle evita la major part dels retards i requeriments successius.

Es perden les comunicacions en ser traslladat de centre?

No es perden, però cal refer les autoritzacions al centre de destí, i la distància les pot fer inviables a la pràctica. Si el trasllat ha allunyat el seu familiar, consulti les opcions de trasllat de centre penitenciari per acostament familiar.

Influeixen les comunicacions en els permisos o en el grau?

Sí, de manera rellevant. L’arrelament familiar és un dels factors que es ponderen en valorar un permís de sortida, la progressió a tercer grau o la llibertat condicional. Mantenir el contacte documentat és, també, construir expedient.

Com el podem ajudar

A Bataller Bardají fa més de vint-i-cinc anys que treballem en exclusiva en dret penitenciari, des de Barcelona i per a tot Espanya. Acompanyem les famílies en allò que gairebé ningú no explica: quin paper cal presentar, davant de qui, en quin termini i amb quin argument.

Si ho prefereix, li podem enviar sense cost la nostra llista de comprovació de la documentació necessària per sol·licitar un vis a vis —què acredita el vincle, quin format accepta l’Administració i quins errors provoquen la majoria de les denegacions—. Sol·liciti-la des del formulari de contacte indicant el centre penitenciari i el tipus de comunicació que necessita.

Parlar amb una advocada penitenciarista abans de presentar l’escrit sol estalviar mesos. Contacti amb nosaltres.

Aquest article té finalitat divulgativa i recull el règim general de les comunicacions als centres penitenciaris espanyols. Cada centre aplica la seva pròpia normativa interna i cada situació presenta particularitats que poden alterar el resultat, per la qual cosa cada cas requereix una valoració individual per part d’un professional.