Trasllat de centre penitenciari

Hi ha una distància a partir de la qual visitar un familiar pres deixa de ser una decisió i passa a ser logística. Un tren de matinada, un dia sencer de viatge, quaranta minuts de locutori. Al principi la família hi va igual. Després, cada dos mesos. Al cap d’un any, gairebé no hi va.

Això té un nom a la llei: desarrelament. I no és cap detall sentimental. Quan es valora un permís, un tercer grau o la llibertat condicional es mira precisament l’arrelament: si hi ha família, si hi ha visites, si hi ha un domicili que sostingui la vida a fora. La distància erosiona allò que després s’exigeix acreditar.

Per això el trasllat de centre penitenciari no és un tràmit menor: condiciona com es compleix la condemna. A Bataller Abogados fa més de vint-i-cinc anys que treballem en dret penitenciari des de Barcelona, i actuem a tots els centres de Catalunya i de la resta d’Espanya.

Per què importa on es compleix la condemna

La llei ho diu sense embuts. L’article 12 de la Ley Orgánica General Penitenciaria (Llei orgànica general penitenciària) estableix que, en fixar la ubicació dels establiments, s’ha de procurar que cada àrea territorial tingui centres suficients per evitar el desarrelament social de les persones penades.

És un mandat de planificació, no un dret a triar presó. Però és l’argument de fons de tota sol·licitud ben construïda.

La reinserció no passa en el buit: passa en un barri concret, amb una família concreta. I l’efecte es veu en cadena. Menys visites, menys suport. Menys suport, pitjor evolució. I una evolució pitjor pesa en la classificació, en els permisos i en el medi obert.

Qui decideix un trasllat i amb quins criteris

L’article 31 del Reglamento Penitenciario és clar: el centre directiu té competència exclusiva per decidir la classificació i el destí dels interns. Ordena els trasllats a partir de les propostes de les juntes de tractament o, si escau, del director o del consell de direcció.

El mateix article hi afegeix una garantia: els trasllats es notifiquen al jutjat de vigilància penitenciària si es tracta de persones penades, i a l’autoritat judicial a disposició de la qual estiguin si són detingudes o preses. La conducció material correspon a les Forces i Cossos de Seguretat, segons l’article 32 del Reglament, amb intervenció de les policies autonòmiques en el seu àmbit.

Amb quins criteris es decideix? L’Administració pondera:

• La situació penal i processal: causes pendents o assenyalaments judicials.
• El grau de classificació i el programa de tractament en curs.
• L’ocupació real del centre de destí i els seus recursos.
• Raons de seguretat, ordre i convivència.
• L’arrelament familiar i social acreditat.

Aquest darrer punt és el que es juga a l’escrit: un arrelament al·legat sense documentar pesa poc.

Motius que es poden al·legar

No hi ha cap catàleg tancat, però aquests s’admeten amb normalitat.

Arrelament i acostament familiar

El més freqüent. Pares grans que ja no poden viatjar, fills menors escolaritzats, una parella sense vehicle. Cal explicar qui visita, cada quant i per què el viatge ja no és sostenible.

Motius de salut

De l’intern o d’un familiar directe: una patologia que exigeix seguiment en un hospital de referència o un tractament disponible només en una altra província. Els informes mèdics són el nucli de l’expedient.

Tractament i formació

Accés a un programa específic, a un mòdul terapèutic o a formació que només s’imparteix en determinats centres. Encaixa amb la finalitat resocialitzadora de la pena.

Seguretat personal

Conflictes amb altres interns, amenaces o risc acreditat. Convé documentar-ho per escrit des del primer dia, encara que sigui amb instàncies internes.

Reagrupament

Dos membres d’una mateixa família que compleixen condemna, o mares amb fills a càrrec que necessiten unitats específiques.

Trasllats entre Catalunya, el País Basc i la resta d’Espanya

L’article 79 de la Ley General Penitenciaria atribueix la direcció de les institucions penitenciàries a l’Estat, llevat de les comunitats autònomes que hagin assumit als seus estatuts l’execució de la legislació penitenciària. Això ha passat en dos territoris.

A Catalunya, la Generalitat les exerceix a través del Departament de Justícia: el centre directiu és autonòmic. Al País Basc, el traspàs es va materialitzar pel Real Decreto 474/2021, de 29 de juny, i des d’aleshores en fa la gestió el Govern Basc. A la resta de l’Estat, el centre directiu és la Secretaría General de Instituciones Penitenciarias.

La conseqüència pràctica importa. Un trasllat dins de Catalunya el resol un únic centre directiu. Un trasllat entre administracions n’exigeix la intervenció de dos: el d’origen n’ha de donar sortida i el de destí ha d’acceptar la plaça. Per això triguen més i s’encallen amb facilitat.

Convé presentar la sol·licitud on toca i seguir-la a banda i banda. Un escrit impecable adreçat a l’òrgan equivocat és temps perdut.

A Catalunya treballem amb Brians 1, Brians 2, Quatre Camins, Lledoners, Ponent, Mas d’Enric, Puig de les Basses, Wad-Ras i el Centre Penitenciari de Joves. Cadascun té el seu perfil i la seva ocupació, i això influeix en quin destí és realista demanar.

Si el trasllat és a un altre país, el marc és diferent: hi regeixen els convenis internacionals. Ho expliquem a la pàgina sobre trasllat internacional de persones condemnades.

Com se sol·licita un trasllat

El procediment és senzill en la forma i exigent en el fons.

1. Es presenta una instància al centre directiu competent, per conducte de la direcció de l’establiment.
2. El centre hi incorpora la informació penitenciària: classificació, evolució i situació processal.
3. La junta de tractament o el director eleven la proposta al centre directiu.
4. El centre directiu resol i, si ho acorda, ho notifica i ordena la conducció.

L’intern pot presentar la instància ell mateix. Però un escrit redactat per un advocat penitenciarista ordena els fets, ancora cada afirmació en un document i situa la petició en el marc de l’article 12 de la Ley General Penitenciaria.

M’han denegat el trasllat: què es pot fer

Una denegació no tanca l’assumpte. Hi ha diverses vies, i no són excloents.

Via administrativa. La resolució del centre directiu és un acte administratiu i admet el recurs que correspongui davant l’òrgan superior, amb accés posterior a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Queixa davant el jutjat de vigilància penitenciària. L’article 76.2.g de la Ley General Penitenciaria li permet acordar el que escaigui sobre les queixes relatives al règim i al tractament penitenciari, quan afectin drets fonamentals o drets i beneficis penitenciaris. Els jutjats són prudents a l’hora de revisar destins, perquè la competència és del centre directiu, però sí que en valoren la motivació.

Recursos contra la interlocutòria del jutjat de vigilància. Aquí mana la disposició addicional cinquena de la Ley Orgánica del Poder Judicial: hi cap reforma en el termini de tres dies davant el mateix jutjat i apel·lació en el termini de cinc dies, sense necessitat d’haver interposat abans la reforma. En matèria de règim penitenciari, l’apel·lació se substancia davant l’Audiència Provincial.

Els terminis són curts i no admeten pròrroga. És on més assumptes es perden per pura demora.

Hi ha una quarta via, de vegades la més eficaç: reformular la petició. Moltes denegacions responen a un expedient incomplet o a un destí inviable per ocupació.

Trasllats per seguretat o per decisió de l’Administració: com oposar-s’hi

No tots els trasllats es demanen. Alguns es pateixen. L’Administració els pot acordar per raons de seguretat, d’ordre o després d’un incident regimental. De vegades s’executen de pressa i la família se n’assabenta quan l’intern ja és a quatre-cents quilòmetres.

Hi ha marge de reacció. Convé demanar immediatament la notificació formal i la motivació de l’acord, i comprovar que s’ha comunicat al jutjat de vigilància conforme a l’article 31.3 del Reglament. Un trasllat sense motivació suficient és atacable.

A partir d’aquí es pot recórrer en via administrativa, plantejar queixa davant el jutjat de vigilància i, en paral·lel, demanar el retorn o un destí més proper al domicili familiar. Com més es triga, més es consolida la situació de fet.

El trasllat i el seu efecte en permisos, grau i llibertat condicional

Aquest és el punt que més se subestima. Els permisos, la progressió a tercer grau i la llibertat condicional es valoren atenent, entre altres factors, l’arrelament: si hi ha domicili on anar, família que aculli i xarxa de suport. I això s’acredita amb la vida mantinguda durant el compliment.

Qui rep visites amb regularitat i té un domicili familiar a prop arriba a aquestes valoracions amb un expedient sòlid. Qui fa anys que és aïllat a sis-cents quilòmetres hi arriba amb un buit difícil d’omplir a última hora.

Per això convé no esperar. Demanar el trasllat aviat és preparar el terreny per als permisos de sortida i per al tercer grau.

Casos habituals que resolem

• Famílies de Barcelona amb un familiar pres en una altra comunitat autònoma.
• Persones condemnades a Catalunya que volen tornar a la seva província d’origen.
• Trasllats de centres catalans a la resta d’Espanya, amb doble tramitació.
• Sol·licituds per malaltia greu de l’intern o d’un familiar directe.
• Oposició a trasllats acordats d’ofici per motius de seguretat.

Com treballem el teu cas

1. Primera consulta i revisió de l’expedient. Escoltem la situació familiar i estudiem la penitenciària: condemna, classificació, evolució i causes pendents.
2. Estratègia i elecció del destí. Definim quin centre demanar i amb quin motiu. Un destí realista avança millor que una petició genèrica.
3. Preparació de la documentació. Reunim allò que acredita l’arrelament o el motiu al·legat i redactem l’escrit al centre directiu competent.
4. Presentació i seguiment. Presentem la sol·licitud, visitem l’intern quan cal i seguim l’expedient fins a la resolució.
5. Recursos si hi ha denegació. Analitzem la motivació, triem la via adequada i recorrem dins de termini.

Documentació útil

Com més complet arribi l’expedient, millor. Sol aportar-se:

• Certificat o volant d’empadronament dels familiars.
• Llibre de família o certificats de parentiu.
• Justificants de visites i comunicacions al centre actual.
• Bitllets i tiquets de peatge o de combustible que reflecteixin el cost del viatge.
• Informes mèdics de l’intern o del familiar malalt, amb diagnòstic i seguiment.
• Informes de serveis socials o d’entitats que acompanyin la família.
• Justificants d’ingressos, si la limitació econòmica forma part de l’argument.
• Còpia de resolucions anteriors sobre trasllats, classificació o permisos.

Preguntes freqüents

Quant triga un trasllat penitenciari?

No hi ha cap termini legal fix. Depèn del centre directiu, de l’ocupació de l’establiment de destí i de si es resol dins d’una mateixa administració o entre dues. Els que creuen de Catalunya o del País Basc a la resta d’Espanya triguen més, perquè exigeixen la conformitat dels dos centres directius. Un seguiment actiu evita que la sol·licitud es quedi aturada.

Puc triar el centre?

No. L’article 31 del Reglamento Penitenciario atribueix al centre directiu la competència exclusiva sobre el destí dels interns. Sí que es pot sol·licitar un centre concret i raonar per què és l’adequat. Aquesta petició es pondera amb la disponibilitat de places, la situació processal i les necessitats de tractament.

Es pot recórrer la denegació?

Sí. Hi cap recurs en via administrativa contra la resolució del centre directiu, amb accés posterior a la jurisdicció contenciosa administrativa. També es pot plantejar queixa davant el jutjat de vigilància penitenciària (article 76.2.g de la Ley General Penitenciaria). Contra les seves interlocutòries hi cap reforma en tres dies i apel·lació en cinc, segons la disposició addicional cinquena de la Ley Orgánica del Poder Judicial.

Quina documentació acredita l’arrelament familiar?

L’empadronament dels familiars, el llibre de família o els certificats de parentiu, i els justificants de les visites fetes. Hi ajuden els bitllets i els tiquets que mostrin el cost del viatge. Si hi ha fills menors, serveixen els certificats d’escolarització, i els informes socials completen el quadre.

Es pot demanar el trasllat per motius de salut?

Sí, i s’atén amb serietat quan està ben documentat. Es pot al·legar per la patologia de l’intern, si requereix seguiment especialitzat disponible en una altra zona, o per la malaltia greu d’un familiar directe. La clau són els informes mèdics actualitzats, amb diagnòstic i pronòstic.

Pot demanar el trasllat la família o només l’intern?

La formalitza l’intern o el seu advocat, perquè és ell qui té la condició de part en l’expedient. La família, però, hi té un paper decisiu: aporta la documentació de l’arrelament i pot adreçar-se al despatx per iniciar el procés. A la pràctica treballem amb tots dos, amb autorització de l’intern.

Un trasllat interromp el tractament o els permisos ja concedits?

El canvi de centre implica que la nova junta de tractament assumeix el seguiment i revisa el programa individualitzat. Això pot suposar un període d’adaptació abans de reprendre activitats o abans que es valorin noves sortides. Convé planificar-ho atenent el moment penitenciari, i no només la urgència familiar.

Parlem del teu cas

Si tens un familiar complint condemna lluny de casa, o si us han denegat un trasllat, el primer pas és revisar l’expedient i veure quina via correspon.

A Bataller Abogados som un despatx boutique de Barcelona amb més de vint-i-cinc anys en dret penitenciari. Actuem a tots els centres de Catalunya i d’Espanya, i atenem 24 hores. Pots conèixer la nostra feina com a advocat penitenciari a Barcelona.

Som al C/ Aribau 205, 2n, 08021 Barcelona. Truca’ns al 696 967 181 o al 937 490 708, o escriu-nos des de la pàgina de contacte. Et direm amb claredat què es pot demanar i en quins terminis.