Expedient penitenciari després de l’amnistia: per què s’ha de cancel·lar (i el risc del RisCanvi)

Per Mariam Bataller, advocada i criminòloga.

L’amnistia del procés ha ordenat eliminar els antecedents penals dels condemnats, però la Llei orgànica 1/2024 no diu res sobre el seu expedient penitenciari ni sobre els protocols de personalitat i les valoracions de risc generats durant l’internament. En aquest article defensem una tesi concreta: la majoria d’aquests registres haurien de cancel·lar-se, és a dir, suprimir-se del circuit operatiu de l’Administració penitenciària, i no limitar-se a bloquejar-se.

L’argument decisiu no és només d’intimitat: és funcional. Els sistemes algorítmics de valoració de risc que ja operen a les presons espanyoles, amb el RisCanvi català com a exemple central, es basen precisament en el tipus d’informació que conté l’expedient. Mentre aquestes dades continuïn disponibles, una futura entrada a presó, fins i tot per fets aliens al procés, podria reactivar el perfil antic i retornar als fets amnistiats la capacitat de condicionar decisions. L’amnistia hauria d’haver tancat aquesta porta.

Una amnistia a mitges: l’expedient penitenciari es va quedar fora

A l’octubre de 2026 es va tancar el cicle judicial del procés: el Tribunal Constitucional va emparar l’amnistia de la malversació i la Sala Penal del Tribunal Suprem va declarar extingida la responsabilitat penal dels líders condemnats, va aixecar les seves inhabilitacions i va remetre al Ministeri de Justícia la cancel·lació dels seus antecedents penals.

La Llei orgànica 1/2024 va ser minuciosa a l’hora d’ordenar l’oblit. L’article 4.f disposa que «es procedirà a l’eliminació d’antecedents penals derivats de la condemna per l’acte delictiu amnistiat»; l’article 5.2 mana eliminar les infraccions del Registre Central d’Infraccions contra la Seguretat Ciutadana; l’article 6.3, les notes desfavorables als fulls de serveis dels empleats públics. El legislador va recórrer un per un els registres capaços de reproduir conseqüències jurídiques del fet amnistiat.

I, tanmateix, es va quedar a les portes del més ric de tots. La llei no esmenta, ni per ordenar-ne l’esborrament ni per autoritzar-ne la conservació, l’expedient penitenciari: el conjunt de documents que reflecteix la vida de l’intern durant la reclusió.

Què conté l’expedient penitenciari

No és una omissió menor. L’expedient recull tot allò que l’Administració penitenciària sap d’una persona privada de llibertat: la seva situació processal, la conducta, les comunicacions, les sancions disciplinàries i, sobretot, el protocol de personalitat. La Llei orgànica general penitenciària n’ordena la formació per a cada penat (art. 15.2) amb el seu «estudi científic de la personalitat», la seva «determinació del tipus criminològic» i el seu «diagnòstic de capacitat criminal i d’adaptabilitat social» (art. 15). El Reglament penitenciari el descriu com a «estudi científic de la constitució, el temperament, el caràcter, les aptituds i les actituds del subjecte» recollit «en el protocol de l’intern» (art. 112), la formació i custòdia del qual encomana a la Junta de Tractament (art. 273.n).

Tancar el registre d’antecedents no n’hi ha prou si el perfil continua operatiu.

Conservar l’expedient no és neutral: és una hipoteca sobre el futur

Contra la cancel·lació se sol adduir que l’expedient penitenciari és un document administratiu i històric, protegit per la normativa de patrimoni documental, i que conservar-lo no perjudica ningú mentre ningú el consulti. Aquest raonament parteix d’una premissa qüestionable: que les dades conservades són dades inerts. A l’Administració espanyola actual, les dades conservades són dades que esperen una eina que les reclami. I els expedients penitenciaris contenen, precisament, el tipus d’informació que aquestes eines consumeixen.

RisCanvi: l’algoritme que s’alimenta de l’expedient

Des del 2009, el sistema penitenciari català classifica la seva població interna, també els liberats condicionals, mitjançant el protocol de valoració del risc RisCanvi, un instrument pioner a l’Estat que la Generalitat presenta com a suport a la valoració professional en «la classificació i la concessió de permisos» i en la planificació del tractament. És a dir, influeix en decisions com el tercer grau, els permisos de sortida o la llibertat condicional.

L’escala completa pondera 43 factors de risc; les descripcions disponibles inclouen el nivell educatiu, la història de violència, la salut mental, les addiccions o l’actitud hostil, i l’escala de cribratge inicial incorpora variables com «problemes de conducta penitenciària», «resposta limitada al tractament psicològic o psiquiàtric» o «actitud hostil o valors procriminals». La documentació oficial del protocol recomana recopilar la informació contrastant «entrevistes, expedients, coordinació amb altres professionals».

Dues precisions de rigor. Primera: el RisCanvi és formalment un instrument de suport a la decisió de professionals, no una màquina autònoma; però la seva funció és estructural, perquè ordena el debat tècnic entorn de la classificació, els permisos i la intervenció. Segona: la Instrucció 2/2019 de la Secretaria de Mesures Penals articula un seguiment per a interns excarcerats amb valoració d’alt risc de reincidència violenta per determinats delictes; el seu àmbit és taxat, però il·lustra fins on arriba la lògica del sistema: la valoració de risc no s’acaba a la porta de la presó.

El risc: que el perfil antic torni a pesar

Si en el futur una de les persones amnistiades tornés a entrar a presó per qualsevol fet, sense connexió alguna amb el procés, res no garanteix avui, de manera verificable, que l’expedient i les valoracions antigues no es recuperessin per a la nova valoració de risc. Defensem que l’ordenament ha d’impedir aquesta reutilització mitjançant garanties expresses i, quan no subsisteixi una finalitat legítima de conservació, mitjançant la supressió. La dada antiga no es llegiria en clau històrica, sinó predictiva: una anotació de conducta del 2019 podria tornar a pesar en una decisió del 2030. És exactament el risc que l’eliminació d’antecedents de l’article 4.f vol conjurar, i que la conservació de l’expedient deixa sense tancar.

Un algoritme qüestionat: les auditories del RisCanvi

La urgència no és teòrica: la fiabilitat del RisCanvi està en disputa pública. L’auditoria encarregada pel Departament de Justícia a Dribia (gener de 2024) va concloure que els algoritmes presenten bons nivells de rendiment global i que no hi ha biaixos discriminatoris greus, però va detectar desajustos en subgrups i va recomanar publicar el codi i la documentació. Una auditoria adversarial posterior, d’Eticas (2024), va trobar «deficiències substancials» en la fiabilitat del sistema i càlculs «opacs»; El País ho va resumir en un titular com un algoritme que «funciona de manera aleatòria». Dues auditories, dues metodologies, un punt en comú: opacitat i dubtes de fiabilitat.

El RisCanvi no és l’única eina. La Universitat de València ha estudiat conjuntament el RisCanvi, el VioGén (risc en violència de gènere) i el VeriPol (detecció de denúncies falses amb IA) des de la perspectiva dels drets fonamentals. No afirmem que tots consumeixin expedients penitenciaris, però sí que comparteixen una lògica: la decisió administrativa assistida per dades. Cada registre que l’Administració conserva és un input potencial d’aquesta lògica. Esborrar la dada ja no és només una qüestió d’intimitat: és una qüestió de control sobre decisions futures.

Què diu el dret europeu sobre la conservació de dades penitenciàries

Aquesta tesi no és una petició de principi. Té suport en tres nivells.

1. La sentència C-118/22 del Tribunal de Justícia de la UE

La sentència de 30 de gener de 2024, assumpte C-118/22 (ECLI:EU:C:2024:97), va jutjar una normativa nacional que conservava les dades penals i biomètriques de persones condemnades i després rehabilitades fins a la seva mort, sense possibilitat de cancel·lació. El Tribunal la va declarar contrària als principis de minimització i de limitació del termini de conservació de la Directiva (UE) 2016/680: una normativa que no obligui a revisar periòdicament la necessitat de conservar les dades, ni reconegui el dret a la supressió quan ja no siguin necessàries, és desproporcionada. La sentència no resol directament el destí dels arxius penitenciaris després d’una amnistia, però ofereix un criteri interpretatiu rellevant: conservar dades després de l’extinció de la responsabilitat exigeix una justificació específica i revisable, no un arxiu perpetu.

2. La Llei orgànica 7/2021 de protecció de dades penals

El nostre ordenament ja incorpora aquest estàndard. La LO 7/2021, aplicable a l’execució de sancions penals i a les dades dels interns (art. 15 bis de la LOGP), ordena a l’article 8 conservar les dades «només durant el temps necessari» per a la seva finalitat, amb revisió almenys trienal, i a l’article 23 la supressió, en el termini màxim d’un mes, quan el tractament sigui il·lícit o existeixi obligació jurídica de suprimir. La finalitat d’executar la pena amnistiada s’ha extingit i, amb ella, la base per conservar activament l’expedient com a instrument de gestió. Altres finalitats (probatòria, assistencial, arxivística) poden subsistir per a dades concretes, però s’han d’identificar, acotar i sotmetre a termini, no servir de paraigua per conservar-ho tot.

3. El Reglament europeu d’Intel·ligència Artificial

El Reglament (UE) 2024/1689 prohibeix a l’article 5.1.d) usar sistemes d’IA per avaluar o predir el risc que una persona cometi un delicte basant-se únicament en l’elaboració de perfils o en trets de la seva personalitat, tret dels sistemes que donen suport a la valoració humana basada en fets objectius i verificables directament relacionats amb una activitat delictiva. El precepte no prohibeix conservar dades de personalitat ni permet qualificar sense més el RisCanvi de pràctica prohibida. Però sí que codifica una desconfiança europea envers la predicció de la criminalitat a partir del perfil psicològic. Disposar d’informació històrica i estar legitimat per fer-la servir en una avaluació predictiva són coses diferents, i el protocol de personalitat penitenciari és, per definició, un perfil psicològic administratiu.

Amnistia i indult: per què no produeixen els mateixos efectes

Els líders del procés van ser indultats el 2021 i amnistiats el 2024-2026, i les dues figures no són equivalents. L’indult perdona l’execució de la pena però no esborra la condemna: per això els seus beneficiaris van conservar els antecedents fins a l’amnistia, i de l’indult no se’n dedueix cap eliminació d’antecedents ni de l’expedient penitenciari. L’amnistia, en canvi, extingeix la responsabilitat penal i, amb la LO 1/2024, arrossega l’eliminació d’antecedents (art. 4.f).

En ambdós escenaris es pot qüestionar la necessitat de conservar perfils i valoracions de risc, però no amb idèntic automatisme jurídic. La tesi de la cancel·lació es basa en l’amnistia i en la seva lògica sistemàtica; respecte del període d’indult (2021-2024), el procedent és l’exigència de revisió de necessitat que imposa la LO 7/2021 per a qualsevol tractament, no un esborrament automàtic. L’amnistia és la porta jurídica per on entra l’argument; l’indult explica per què aquests expedients ja contenien anys de dades de seguiment en semillibertat.

Les objeccions a la cancel·lació i per què no convencen

Un jurista honest ha de recollir les tesis contràries. Són tres, i mereixen resposta.

«L’expedient és un document públic amb valor històric»

És cert que la Llei 16/1985 del Patrimoni Històric prohibeix destruir documents públics mentre subsisteixi el seu valor probatori (art. 55.2) i que l’eliminació exigeix un procediment autoritzat; també que la Comissió Superior Qualificadora de Documents Administratius ha valorat sèries penitenciàries estatals (expedients personals, fitxes de ressenya, llibres d’ingrés) per a la seva conservació en arxius històrics. A Catalunya regeix un sistema equivalent de taules de valoració aprovades per la CNAATD, tot i que no hem identificat la taula específica per als expedients de les presons de la Generalitat; la conclusió sobre el seu destí arxivístic queda, per tant, condicionada a aquesta valoració.

Però l’objecció confon dos plans: el document i les dades actives. Que el document tingui valor històric no obliga a mantenir les dades personals en els circuits de gestió penitenciària. L’interès històric se satisfà amb una còpia d’arxiu d’accés restringit o anonimitzada, quan l’anonimització no desposseeixi el document del valor que es vol conservar. El risc algorítmic, en canvi, no es mitiga amb restriccions d’accés històric, perquè el futur usuari de la dada no seria l’historiador, sinó el propi sistema penitenciari.

«L’ordenament ja preveu la conservació separada»

El RD 95/2009 manté les inscripcions cancel·lades en una secció especial per als jutges (art. 19.3). És el contraargument més seriós: sembla demostrar que el model espanyol d’oblit és sempre segregació, mai destrucció. Però l’analogia coixeja en allò decisiu. La secció especial del Registre de Penats està reservada a jutges i tribunals, per a finalitats jurisdiccionals taxades; l’expedient penitenciari actiu és una eina de gestió administrativa quotidiana i un input potencial de valoració algorítmica. Traslladar aquest model al fitxer penitenciari operatiu convertiria l’excepció jurisdiccional en regla administrativa. I, fins i tot admesa la segregació, justificaria conservar la identificació bàsica, no el protocol de personalitat ni les valoracions de risc.

«L’amnistia no esborra el fet històric d’haver estat pres»

Correcte, però no decideix el debat. Ningú no proposa reescriure la història ni negar documentalment l’internament: es tracta d’impedir que el relat documental d’un fet amnistiat continuï sent un input disponible per a decisions administratives i algorítmiques futures. El valor probatori pendent (indemnitzacions, responsabilitat patrimonial, prestacions) es protegeix amb el bloqueig temporal de les dades estrictament necessàries, no amb la seva conservació activa indefinida.

Esborrar, bloquejar o conservar: què hauria de passar amb l’expedient

El debat es resol distingint bé les institucions:

• Bloqueig (art. 32 LOPDGDD, per als tractaments sotmesos al seu règim): conserva les dades només per determinar responsabilitats i les destrueix en prescriure.
• Limitació del tractament (LO 7/2021): restringeix l’ús en els supòsits de l’article 23.
• Supressió: elimina les dades del tractament quan concorre el seu pressupòsit.
• Conservació arxivística: aparta les dades de la gestió i les sotmet al règim d’arxius.

Un bloqueig jurídicament correcte no autoritza per si mateix la reutilització predictiva de les dades. Per això l’objecció «ja estan bloquejades» no n’hi ha prou: no serveix dir bloquejat un expedient si continua disponible per elaborar perfils, i quan ja no existeix finalitat que legitimi conservar les dades ni obligació probatòria o arxivística, tampoc no n’hi ha prou amb un bloqueig indefinit: cal la supressió.

La nostra proposta: cancel·lació efectiva

Defensem la supressió del circuit operatiu de la majoria dels components de l’expedient dels amnistiats: en primer lloc, el protocol de personalitat, les valoracions de risc i les anotacions de conducta; en segon terme, les fitxes de seguiment i tractament. Subsistirien, si escau, la identificació bàsica (que l’avís de la Generalitat sobre activitat penitenciària contempla com a dada residual després del bloqueig) i les còpies d’arxiu d’accés restringit que garanteixin el valor històric i probatori, degudament valorades.

L’article 9.2 del Reglament penitenciari, que permet no cancel·lar dades per «raons d’interès públic, de seguretat i de protecció dels drets de tercers» o pel seu «valor històric i estadístic», exigeix una ponderació d’interessos. I aquesta ponderació, feta després d’una amnistia que ha extingit la responsabilitat penal, la finalitat executiva i els antecedents, difícilment pot concloure que l’interès públic consisteixi a conservar intacte el perfil criminològic de persones a qui l’Estat ha renunciat formalment a tractar com a delinqüents. L’avantatge de la supressió sobre el bloqueig no és simbòlic, és estructural: és l’única garantia que no depèn de la bona conducta futura de cap sistema informàtic.

Conclusió

L’amnistia és, en essència, una declaració institucional que determinats fets deixaran de produir efectes. Un ordenament que esborra el registre d’antecedents i conserva el perfil operatiu no ha acabat de complir la seva promesa. I en l’era dels algoritmes, aquest perfil no dorm: espera, amb els seus 43 factors a punt, que algú torni a llegir-lo.

Preguntes freqüents

La llei d’amnistia esborra l’expedient penitenciari?

No expressament. La LO 1/2024 ordena eliminar els antecedents penals (art. 4.f), les infraccions del Registre Central d’Infraccions contra la Seguretat Ciutadana i les notes desfavorables dels empleats públics, però no esmenta l’expedient penitenciari ni el protocol de personalitat.

Què és el RisCanvi?

És el protocol de valoració del risc que fa servir el sistema penitenciari català des del 2009. Pondera 43 factors i serveix de suport a decisions de classificació, permisos i tractament. La seva informació procedeix, entre altres fonts, d’entrevistes i expedients.

Quina diferència hi ha entre bloquejar i suprimir les dades?

El bloqueig conserva les dades amb accés restringit, només per determinar responsabilitats, fins que prescriuen. La supressió les elimina del tractament. Si ja no hi ha finalitat legítima ni obligació de conservar-les, el procedent és la supressió.

Es pot demanar la cancel·lació de les dades penitenciàries?

La LO 7/2021 reconeix el dret a la supressió quan el tractament és il·lícit o existeix obligació jurídica de suprimir, i obliga a revisar periòdicament la necessitat de conservar les dades. Cada cas requereix una anàlisi concreta. Si vols valorar el teu, pots contactar amb el nostre despatx de dret penitenciari.

---

Nota de l’autora: aquest article té voluntat doctrinal i divulgativa, no d’assessorament jurídic. Distingeix entre allò verificat (textos de la LO 1/2024, LOGP, Reglament penitenciari, LO 7/2021 i RD 95/2009, sentència C-118/22 de 30 de gener de 2024, Reglament d’IA 2024/1689, documentació oficial del RisCanvi i les seves auditories) i allò que constitueix interpretació defensable: la lectura extensiva de l’art. 4.f de la llei d’amnistia, la ponderació de l’art. 9.2 del Reglament penitenciari després de l’amnistia i l’aplicació de la doctrina C-118/22 als fitxers penitenciaris. Part del material sobre el RisCanvi procedeix d’extractes de documentació oficial i de premsa, citats al text. L’autora no ha localitzat cap resolució administrativa o judicial que hagi aplicat encara l’amnistia a expedients penitenciaris concrets, ni la taula de valoració catalana específica per a aquestes sèries documentals: ambdues qüestions són obertes i aquest article vol contribuir al seu debat.

T’afecta una valoració de risc, una classificació o un expedient penitenciari? El nostre equip d’advocats penitenciaris a Barcelona et pot ajudar.