Trasllat internacional de persones condemnades

Una persona condemnada a presó en un país pot, en determinats casos, acabar de complir aquesta condemna en un altre país. Això és el trasllat internacional de persones condemnades. No és cap indult ni cap rebaixa de pena. És un canvi del lloc on es compleix.

Aquesta pàgina atén dues situacions diferents. La primera: vostè és familiar d’un espanyol pres a l’estranger i el vol portar a Espanya. La segona: vostè és estranger, està pres a Espanya i vol complir la condemna al seu país d’origen. Els tràmits s’assemblen, però no són iguals.

A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem en dret penal i penitenciari des de Barcelona. Tramitem trasllats entre centres penitenciaris nacionals i internacionals, 24 hores i en diversos idiomes.

Què és el trasllat internacional de persones condemnades

El trasllat permet que una condemna de presó dictada en un Estat s’executi en un altre. La idea de fons és la reinserció: qui compleix a prop de la seva família i en el seu idioma té més opcions.

El trasllat no anul·la la condemna. La sentència continua sent la del país que va jutjar. Només canvia on es compleix el temps que queda.

Sense una norma que ho permeti entre els dos països, no hi ha trasllat possible. Aquestes bases són tres:

• El Convenio del Consejo de Europa sobre traslado de personas condenadas (Conveni sobre el trasllat de persones condemnades), fet a Estrasburg el 21 de març de 1983, i el seu Protocol addicional de 1997.
• Dins de la Unió Europea, la Ley 23/2014, de 20 de noviembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea, que transposa la Decisió Marc 2008/909/JAI.
• Els convenis bilaterals signats per Espanya amb països concrets.

No ho confongui amb el trasllat entre centres penitenciaris dins d’Espanya. Aquell és un procediment administratiu diferent i molt més ràpid.

Portar a Espanya un familiar pres a l’estranger

És la consulta més freqüent i la més angoixant. Un fill, una parella o un germà ha estat condemnat fora d’Espanya. La família no entén l’idioma ni el sistema judicial.

El primer és ordenar la informació. Cal saber en quin país és, si la sentència és ferma, quant temps de condemna queda i si hi ha conveni aplicable. Sense aquestes dades no es pot valorar res.

La sol·licitud la pot iniciar la mateixa persona condemnada, l’Estat on compleix o l’Estat de destí. La família no és part del procediment. Però sí que el pot impulsar: localitzant la persona presa, activant l’assistència consular del consolat d’Espanya i actuant a través d’un advocat.

Un avís realista. Fora de la Unió Europea el tràmit depèn també de les autoritats d’aquell Estat, que no estan obligades a acceptar. Hi pot haver demores llargues i negatives.

Complir al seu país d’origen si està pres a Espanya

La situació inversa. Una persona estrangera compleix condemna en un centre penitenciari espanyol i vol acabar al seu país. Els motius són els mateixos: família, idioma, salut, aïllament.

Aquí també cal base jurídica. Si el país d’origen és a la Unió Europea, s’aplica la Ley 23/2014. Si no, cal veure si està adherit al Convenio de Estrasburgo o si té conveni bilateral amb Espanya.

Un punt que sorprèn molta gent: el trasllat no sempre convé. A Espanya els permisos de sortida, el tercer grau i la llibertat condicional tenen uns terminis determinats. Al país de destí poden ser pitjors. Aquesta anàlisi s’ha de fer abans, no després.

El Convenio de Estrasburgo de 1983

És l’instrument més utilitzat fora de la Unió Europea. Va néixer al Consell d’Europa, però està obert a Estats no membres i l’han ratificat països d’altres continents. Cal comprovar en cada cas si el país n’és part.

El seu article 3 fixa les condicions bàsiques:

• Que la persona condemnada sigui nacional de l’Estat de compliment.
• Que la sentència sigui ferma: que ja no hi càpiga cap recurs.
• Que quedin per complir com a mínim sis mesos, o que la durada sigui indeterminada.
• Que hi hagi doble incriminació: els fets han de ser delicte als dos Estats.
• Que la persona condemnada hi consenti, o el seu representant legal si no pot decidir.
• Que tots dos Estats hi estiguin d’acord.

L’article 7 exigeix que el consentiment sigui voluntari i amb plena consciència de les seves conseqüències jurídiques, verificat davant d’un cònsol o funcionari designat. No val una signatura precipitada.

Després del trasllat, l’Estat que rep pot continuar l’execució tal com va ser imposada (article 10) o convertir la condemna amb el seu propi dret, sense agreujar-la (article 11). Espanya va excloure el procediment de conversió: aplica la continuació del compliment, amb possibilitat d’adaptar la pena si és incompatible amb la llei espanyola.

El Protocol addicional de 1997, en vigor per a Espanya des de l’1 de novembre de 2017, permet prescindir del consentiment en dos supòsits: quan la persona s’ha fugat a l’Estat de la seva nacionalitat per eludir la condemna, i quan pesa sobre ella una mesura d’expulsió o de conducció a la frontera lligada a la sentència. En el segon cas se n’ha d’escoltar l’opinió, encara que no sigui vinculant.

Dins de la Unió Europea: la Ley 23/2014 i el reconeixement mutu

Entre Estats membres no s’utilitza el Convenio de Estrasburgo, sinó el reconeixement mutu. No hi ha negociació diplomàtica: hi ha una resolució judicial que l’altre Estat ha de reconèixer i executar, llevat de motiu taxat de denegació.

Les autoritats competents a Espanya són aquestes. Per transmetre una condemna espanyola a un altre Estat membre: el jutjat de vigilància penitenciària si l’execució ja ha començat, o el tribunal sentenciador si encara no. Per reconèixer i executar aquí una condemna d’un altre Estat membre: el Jutjat Central Penal de l’Audiencia Nacional, i després el Jutjat Central de Vigilància Penitenciària.

S’exigeix que quedi per complir un temps rellevant, que no hi hagi causes pendents ni sentències no fermes, i que el trasllat contribueixi a la reinserció social. Aquest judici de reinserció és on més es juga l’expedient.

En l’àmbit europeu el consentiment no sempre és necessari. N’hi ha prou d’escoltar la persona condemnada quan es transmet a l’Estat de la seva nacionalitat en el qual resideix, quan serà expulsada a aquell Estat després de complir, i quan s’hi ha fugat o hi ha tornat per causa del procés o de la condemna.

Els motius de denegació són taxats: entre d’altres, el principi de no ser jutjat dues vegades pel mateix, la prescripció, la manca de tipificació dels fets, la immunitat, els defectes del certificat o la manca de vincle real amb l’Estat d’execució.

La normativa europea fixa terminis de referència: uns 90 dies com a màxim per resoldre sobre el reconeixement des de la recepció del certificat, i uns 30 dies per al trasllat material des que aquesta resolució és ferma. A la pràctica s’allarguen.

Convenis bilaterals

Espanya té, a més, convenis bilaterals de trasllat de persones condemnades amb nombrosos Estats, molts d’Amèrica Llatina i uns quants del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àsia. S’apliquen quan el país no pertany a la Unió Europea i no és part del Convenio de Estrasburgo, o quan resulta més favorable fer-los servir.

Cada conveni té el seu propi text. Hi canvien el temps mínim de condemna pendent, la responsabilitat civil, l’autoritat que decideix i la documentació exigida. Per això la primera feina tècnica és verificar quin instrument s’aplica amb aquell país. Triar malament la via endarrereix l’expedient mesos.

Requisits habituals i el consentiment de la persona condemnada

Cada instrument té regles pròpies, però aquests requisits es repeteixen:

1. Sentència ferma. Mentre hi hagi recursos pendents, no hi ha trasllat.
2. Vincle amb l’Estat de destí. Normalment la nacionalitat; a la Unió Europea també hi pesen la residència i l’arrelament.
3. Temps pendent suficient. Com a regla general, almenys sis mesos.
4. Doble incriminació. Els fets han de ser delicte als dos països.
5. Sense causes pendents a l’Estat on es compleix.
6. Consentiment de la persona condemnada, amb les excepcions explicades.
7. Acord de les autoritats implicades.

El consentiment és un acte personal i informat. Ningú no l’hauria de signar sense entendre abans quina condemna complirà i sota quina legislació penitenciària.

Trasllat o expulsió: què convé en cada cas

Aquest és el punt que genera més confusió, i on la gent arriba pitjor assessorada.

L’article 89 del Código Penal permet substituir la pena de presó per l’expulsió del territori espanyol en penes de més d’un any imposades a una persona estrangera, amb regles pròpies per a penes superiors a cinc anys i un règim més restrictiu per als ciutadans de la Unió Europea.

La diferència pràctica és gran. L’expulsió de l’article 89 porta aparellada una prohibició d’entrada a Espanya de cinc a deu anys des de la data de l’expulsió. Si la persona intenta tornar abans, complirà les penes que es van substituir.

El trasllat funciona d’una altra manera. La persona compleix al seu país el que queda de condemna i, un cop complerta la pena, no arrossega aquella prohibició d’entrada pròpia de l’expulsió substitutiva. Per a qui té família o projecte de vida a Espanya, la diferència pot ser decisiva.

No hi ha una resposta bona per a tothom. La decisió s’ha de prendre amb els números al davant.

Quant triga i què pot sortir malament

Serem clars, perquè aquí es prometen coses que no es poden prometre. Els terminis reals d’aquests expedients són llargs i incerts. Hi intervenen dues administracions de justícia, dos ministeris i tràmits consulars.

Dins de la Unió Europea hi ha terminis de referència, però el seu compliment no està garantit. Fora, la forquilla és més àmplia. Qualsevol que li garanteixi una data o un resultat l’està enganyant.

Aquestes incidències bloquegen expedients amb freqüència:

• Sentència no ferma o recursos pendents.
• Causes penals obertes al país on compleix.
• Responsabilitat civil no satisfeta ni garantida.
• Documentació incompleta, mal traduïda o sense legalitzar.
• Manca d’acreditació de la nacionalitat o de l’arrelament.
• Discrepàncies sobre la qualificació dels fets.

Gairebé totes són evitables si l’expedient es prepara bé.

Casos habituals que resolem

• Famílies d’espanyols condemnats a Amèrica Llatina o al nord d’Àfrica que el volen portar a Espanya.
• Espanyols condemnats a la Unió Europea que sol·liciten complir a Espanya.
• Estrangers presos a Catalunya que volen complir al seu país d’origen.
• Persones que han de triar entre trasllat i expulsió substitutiva.
• Expedients paralitzats per defectes documentals o per responsabilitat civil.

Com treballem el seu cas

1. Consulta urgent. Identifiquem el país, l’estat del procediment i la condemna pendent. Atenem 24 hores i en diversos idiomes.
2. Verificació del marc jurídic. Comprovem quin instrument s’aplica amb aquell país i què exigeix.
3. Anàlisi comparada. Calculem com quedaria la condemna en cada escenari, inclosa l’expulsió, i li expliquem per escrit avantatges i riscos.
4. Preparació i presentació. Reunim i traduïm la documentació, ens coordinem amb el consolat i amb la defensa local i presentem la sol·licitud.
5. Seguiment. Impulsem l’expedient, responem als requeriments, informem la família i treballem la situació penitenciària després de l’arribada.

Documentació útil

Reuneixi el que tingui. Amb dos o tres documents ja el podem orientar.

• Sentència i, si existeix, resolució que en declara la fermesa.
• Passaport o document d’identitat i certificat de nacionalitat.
• Centre penitenciari, ciutat, país i número d’intern.
• Dades de l’advocat que el va defensar al país de la condemna.
• Liquidació de condemna o data prevista de compliment.
• Responsabilitat civil: import i si està pagada o garantida.
• Prova de l’arrelament familiar al país de destí.

Preguntes freqüents

Quant triga un trasllat internacional?

No hi ha cap termini fix i ningú no n’hi pot garantir cap. A la Unió Europea la normativa fixa terminis de referència, però a la pràctica s’allarguen. Fora, la forquilla és més àmplia i depèn del país. Són procediments llargs. El que sí que depèn de nosaltres és que l’expedient estigui complet.

Es manté la mateixa condemna en arribar?

Com a regla general, sí. El trasllat no revisa ni anul·la la sentència. Espanya, com que va excloure la conversió del Convenio de Estrasburgo, continua l’execució de la condemna imposada fora. Si la pena és incompatible per naturalesa o durada amb la llei espanyola, es pot adaptar, sense agreujar la situació de la persona condemnada. Els beneficis penitenciaris es regeixen per la llei del país on es compleix.

Cal el meu consentiment?

Al Convenio de Estrasburgo, com a regla, sí: ha de ser voluntari, informat i verificat davant l’autoritat. El Protocol addicional de 1997 permet prescindir-ne en dos supòsits, entre els quals quan hi ha una mesura d’expulsió lligada a la sentència. A la Unió Europea hi ha casos en què n’hi ha prou d’escoltar la persona condemnada. Abans de signar res, demani assessorament.

Quina diferència hi ha entre el trasllat i l’expulsió?

Són vies diferents i de vegades alternatives. L’expulsió de l’article 89 del Código Penal substitueix la pena de presó i porta aparellada una prohibició d’entrada a Espanya de cinc a deu anys. El trasllat no substitueix la pena: la persona la compleix al seu país i, en acabar, no arrossega aquesta prohibició. Quina convé depèn de la pena restant i del projecte de vida.

El meu familiar és pres a l’estranger, què faig primer?

Localitzi amb exactitud el centre penitenciari i el país. Contacti amb el consolat d’Espanya per activar l’assistència consular. Esbrini si la sentència és ferma i quant temps queda. Reuneixi la documentació que pugui. I consulti amb un advocat abans de signar o pagar res al país de la condemna.

Pot demanar el trasllat qui no té la nacionalitat del país de destí?

El requisit clàssic del Convenio de Estrasburgo és la nacionalitat de l’Estat de compliment. A la Unió Europea el criteri és més ampli: també s’hi valoren la residència i l’arrelament. Alguns convenis bilaterals admeten la residència legal. Cal analitzar-ho cas per cas: és un motiu de denegació freqüent.

Hi influeix la responsabilitat civil pendent?

Hi pot influir molt. En bastants expedients s’exigeix que estigui satisfeta o garantida abans d’autoritzar el trasllat, i la seva absència serveix per denegar o endarrerir. Ho revisem al principi, perquè de vegades es resol amb un pla de pagament. Deixar-ho per al final sol sortir car.

Puc demanar permisos o llibertat condicional després del trasllat?

Sí, però conforme a la legislació penitenciària del país on passi a complir. Per això insistim a fer l’anàlisi comparada abans de sol·licitar el trasllat. Si arriba a Espanya, la seva situació es regirà pel sistema espanyol de graus, permisos i llibertat condicional.

Parli avui amb un advocat que entengui el seu cas

Aquests expedients es guanyen o es perden en la preparació. Un document mal traduït o una via jurídica mal triada poden costar mesos.

A Bataller Abogados fa més de 25 anys que treballem en dret penitenciari i cooperació judicial internacional. Som un despatx boutique al C/ Aribau 205, 2n, de Barcelona. Treballem amb famílies que són en un altre país i amb interns que no parlen espanyol. Per això atenem 24 hores i en diversos idiomes.

No li prometrem cap termini ni cap resultat. Li direm amb claredat quina via és aplicable, quins requisits falten i què pot esperar.

Truqui al 696 967 181 o al 937 490 708, o escrigui’ns des de la pàgina de contacte. Pot conèixer la nostra feina com a advocat penitenciari a Barcelona.