Permisos de sortida penitenciaris: requisits

Poques coses s’esperen amb tanta intensitat dins d’una presó com el primer permís. Per a la persona interna és la primera prova real que la vida de fora continua sent allà. Per a la família, és un dia marcat al calendari des de fa mesos. Per això, quan arriba la notificació de denegació —de vegades amb dues línies de motivació— el cop es nota a tota la casa.

A Bataller Abogados fa més de 25 anys que acompanyem interns i famílies en aquest moment exacte. El permís no es juga només el dia que la Junta de Tractament vota: es prepara durant mesos, amb l’informe de l’Equip Tècnic, l’arrelament acreditat, el programa de tractament i —a Catalunya— amb una valoració RisCanvi que convé entendre abans que es converteixi en un obstacle.

Atenem 24 hores al 696 967 181 i al 937 490 708, i actuem a tots els centres penitenciaris d’Espanya i de Catalunya.

Què són els permisos de sortida i per a què serveixen

Els permisos de sortida són autoritzacions temporals per abandonar el centre penitenciari sense que això suposi el cessament de la condemna. Estan regulats als articles 47 i 48 de la Ley Orgánica General Penitenciaria (LO 1/1979) i desenvolupats als articles 154 a 162 del Reglamento Penitenciario (RD 190/1996).

La seva finalitat no és premiar la bona conducta, encara que sovint es percebi així. La llei els configura com a preparació per a la vida en llibertat: serveixen per mantenir i reconstruir vincles familiars, gestionar tràmits, buscar feina i comprovar, de manera gradual i controlada, com respon la persona fora de l’entorn penitenciari. Cada permís gaudit sense incidències és, a més, un element objectiu que sosté sol·licituds posteriors de tercer grau i de llibertat condicional.

El Reglament distingeix tres figures que convé no confondre: els permisos ordinaris (art. 154 RP), de preparació per a la reinserció i amb límit de dies l’any; els permisos extraordinaris (art. 155 RP), que responen a causes humanitàries o sanitàries sobrevingudes; i les sortides programades (art. 114 RP), activitats específiques de tractament que no computen dins del cupó anual.

Permisos ordinaris: requisits i dies

L’article 154 del Reglamento Penitenciario fixa tres requisits que han de concórrer de manera acumulativa:

Estar classificat en segon o tercer grau de tractament.
Haver extingit la quarta part de la condemna. Es calcula sobre el total de la pena a complir, no sobre el que queda.
No observar mala conducta, en la formulació literal de la norma.

A això s’hi afegeix l’informe preceptiu de l’Equip Tècnic, sense el qual la sol·licitud no es pot resoldre.

Complerts els requisits, els límits de durada són aquests: durada màxima de cada permís, 7 dies; segon grau, fins a 36 dies l’any repartits en els dos semestres naturals amb un màxim de 18 per semestre; tercer grau, fins a 48 dies l’any, amb un màxim de 24 per semestre.

Dos matisos amb efectes pràctics importants. Primer: els dies no consumits en un semestre no s’acumulen al següent, de manera que una sol·licitud presentada tard pot fer perdre cupó de manera irreversible. Segon: el còmput és de màxims, no de drets automàtics.

Quant a qui autoritza, l’article 161 RP estableix un repartiment que convé conèixer: els permisos ordinaris de penats de fins a dos dies els autoritza el Centre Directiu; els de durada superior s’eleven al Jutjat de Vigilància Penitenciària.

Permisos extraordinaris: defunció, malaltia greu i altres supòsits

Els permisos extraordinaris (arts. 47.1 LOGP i 155 RP) responen a situacions sobrevingudes i no exigeixen haver complert la quarta part de la condemna ni estar classificat en un grau determinat.

La llei preveu expressament la defunció o malaltia greu de pares, cònjuge, fills, germans i altres persones íntimament vinculades amb l’intern; el part de l’esposa o parella; altres motius importants i comprovats, clàusula oberta que ha permès emparar compareixences inajornables o crisis familiars greus degudament acreditades; les consultes mèdiques ambulatòries extrahospitalàries, amb una durada màxima de 12 hores; i els ingressos hospitalaris, fins a 2 dies, prorrogables.

Es concedeixen amb les mesures de seguretat adequades, que poden incloure custòdia. En primer grau, el permís extraordinari requereix autorització expressa del Jutge de Vigilància Penitenciària. En casos d’urgència, el Director del centre el pot autoritzar amb consulta prèvia al Centre Directiu (art. 161 RP), una via que permet reaccionar en qüestió d’hores.

L’article 158 RP hi afegeix dues regles: la concessió d’un permís extraordinari no exclou els ordinaris en segon o tercer grau, i no es concedirà un extraordinari quan el supòsit permeti tramitar-se com a ordinari. Plantejar malament la via és un dels errors que amb més freqüència acaba en denegació.

La clau aquí és l’acreditació documental immediata: certificat de defunció, informe mèdic que descrigui la gravetat, documentació del parentiu. Sense això, la urgència no es trasllada a l’expedient.

Com es tramita un permís: de l’Equip Tècnic al Jutjat de Vigilància

El recorregut és als articles 160 i 161 del Reglament i té quatre esglaons.

1. Sol·licitud de l’intern. Es presenta davant de la Direcció del centre. Ha de concretar dates, domicili on es gaudirà, persona de referència i motiu.

2. Informe de l’Equip Tècnic (art. 156 RP). És preceptiu. L’Equip emet un pronòstic sobre la probabilitat de trencament de condemna, de comissió de nous delictes o de repercussió negativa del permís sobre el tractament. Si l’informe és favorable, proposa a més les condicions i els controls del permís.

3. Acord de la Junta de Tractament. A la vista de l’informe, la Junta concedeix o denega. Si denega, l’article 162 RP obliga a notificar la decisió motivada a l’intern amb indicació expressa del seu dret a acudir en queixa davant del Jutge de Vigilància Penitenciària.

4. Autorització final. Si la Junta concedeix, l’expedient s’eleva al Centre Directiu (fins a dos dies) o al Jutjat de Vigilància Penitenciària (durada superior). Si es tracta d’interns preventius, l’article 159 RP exigeix en tot cas l’aprovació prèvia de l’autoritat judicial que coneix de la causa.

La nostra feina es concentra sobretot en els esglaons 1 i 2: arribar amb l’expedient preparat abans que l’Equip Tècnic informi sol ser més eficaç que intentar corregir-ho després.

Motius habituals de denegació

Risc de trencament de condemna, especialment quan queda molta pena per complir.
Escassa part de la condemna complerta: s’ha arribat a la quarta part per poc marge.
Absència o feblesa de l’arrelament: manca de domicili acreditat o de xarxa familiar d’acollida.
Informe desfavorable de l’Equip Tècnic o valoració de risc alta —a Catalunya, típicament via RisCanvi.
Sancions disciplinàries recents o no cancel·lades. Convé revisar l’expedient disciplinari, perquè una falta impugnada amb èxit deixa de pesar.
No assumpció del delicte o absència de consciència del dany causat.
Drogodependència activa o no tractada, o abandonament del programa de deshabituació.
Manca de participació en el programa individualitzat de tractament.
Responsabilitat civil no satisfeta ni amb esforç acreditat per reparar-la.
Naturalesa i gravetat del delicte, especialment en els primers permisos.
Situació processal pendent: causes obertes, requisitòries o risc d’expulsió.

Molts d’aquests motius són reversibles amb feina prèvia: acreditar un domicili, aportar contracte o compromís laboral, documentar l’assistència a un programa, o justificar pagaments parcials de la responsabilitat civil canvia el substrat fàctic sobre el qual es resol.

M’han denegat el permís: recursos i terminis

Una denegació no tanca l’assumpte, però els terminis són curts i peremptoris.

Queixa davant del Jutjat de Vigilància Penitenciària. Quan qui denega és la Junta de Tractament, l’intern pot acudir en via de queixa davant del JVP. Convé presentar-la sense demora i argumentada: no n’hi ha prou de manifestar disconformitat, cal rebatre el motiu concret i aportar documentació nova.

Recurs de reforma: 3 dies. Contra la interlocutòria del Jutjat de Vigilància escau recurs de reforma en el termini de tres dies des de la notificació. El resol el mateix jutge.

Recurs d’apel·lació: 5 dies. En matèria de règim penitenciari —on s’enquadren els permisos— resol l’Audiència Provincial de la demarcació on hi hagi el centre penitenciari. Si la resolució prové del Jutjat Central de Vigilància Penitenciària, resol la Sala Penal de l’Audiència Nacional.

Dues precisions útils. La reforma i l’apel·lació es poden interposar conjuntament, formulant l’apel·lació de manera subsidiària, cosa que evita perdre termini. I, amb independència dels recursos, res no impedeix presentar una nova sol·licitud de permís quan canvien les circumstàncies.

El RisCanvi i el seu pes en els permisos a Catalunya

Si la persona és en un centre penitenciari de Catalunya, hi ha un factor addicional que no existeix a la resta de l’Estat i que pot resultar determinant: el RisCanvi.

És el protocol de valoració i gestió del risc que l’Administració penitenciària catalana aplica des del 2009. Funciona amb dues escales: el RisCanvi-S, de cribratge, i el RisCanvi-C, complet, que valora 43 factors de risc distribuïts entre diferents professionals de l’equip. L’instrument dona un nivell de risc —baix, mitjà o alt— en cinc criteris: violència autodirigida, violència intrainstitucional, reincidència general, reincidència violenta i trencament de condemna.

Aquest darrer criteri és el que impacta de ple en els permisos, perquè coincideix exactament amb el que l’article 156 RP demana valorar a l’Equip Tècnic. La seva aplicació és preceptiva en classificació, permisos i llibertat condicional, i la valoració té una vigència aproximada de sis mesos.

Oficialment, l’Administració sosté que el RisCanvi acompanya la decisió, no la condiciona. Però els estudis acadèmics sobre el seu ús real recullen que una valoració de risc alt genera fricció evident en la concessió de permisos. A això s’hi sumen crítiques tècniques: definicions ambigües d’alguns factors, variabilitat entre avaluadors i opacitat sobre la ponderació interna. I una asimetria d’informació que pesa molt: la persona interna rarament coneix el seu resultat.

Què es pot fer? Sol·licitar accés a la valoració i als factors puntuats; detectar errors de fet en els factors estàtics i demanar-ne la correcció; treballar els factors dinàmics, que sí que són modificables —consum, ocupació, suport familiar, participació en programes—; i impugnar l’automatisme quan la denegació es recolza de facto en la puntuació sense motivació individualitzada.

Trencament del permís: conseqüències

La no reincorporació pot constituir delicte de trencament de condemna de l’article 468.1 CP, castigat amb presó de sis mesos a un any quan el subjecte estigués privat de llibertat. El Tribunal Supremo va unificar criteri en la seva sentència 50/2020, de 14 de febrer. Un retard breu i justificat no equival automàticament a trencament penal, però sí que pot comportar conseqüències disciplinàries i de tractament. Si ha passat, el prioritari és contactar amb un advocat abans de fer cap pas.

Casos habituals que resolem

Preparació i presentació del primer permís després d’arribar a la quarta part de la condemna.
Permisos extraordinaris urgents per defunció o malaltia greu d’un familiar.
Queixa i recurs davant del JVP contra denegacions de la Junta de Tractament.
Apel·lació davant de l’Audiència Provincial contra interlocutòries desfavorables.
Denegacions fonamentades en informe desfavorable de l’Equip Tècnic o en valoració RisCanvi de risc alt.
Acreditació d’arrelament en interns estrangers o sense domicili estable a Espanya.
Permisos d’interns preventius, amb la doble autorització de l’art. 159 RP.
Revocació o suspensió d’un permís ja concedit (art. 157 RP).
Defensa per trencament després d’una no reincorporació.

Com treballem el teu cas

Primer contacte i valoració urgent. Atenem 24 hores. Si hi ha una urgència —una defunció, un ingrés hospitalari, un termini de recurs a punt de vèncer—, actuem aquell mateix dia.
Estudi de l’expedient penitenciari. Revisem classificació, refosa i liquidació de condemna, programa individualitzat de tractament, historial disciplinari i, a Catalunya, la valoració RisCanvi vigent.
Comunicació amb la persona interna i amb la família. Visitem el centre i expliquem amb claredat què és viable i què cal preparar. L’arrelament s’acredita amb documents que normalment són a casa.
Preparació i presentació de l’escrit. Sol·licitud o recurs construït sobre la normativa aplicable, els criteris del JVP corresponent i la documentació d’arrelament, laboral, mèdica i de tractament.
Seguiment fins a la resolució. Interlocució amb el centre, amb el JVP i amb el Ministeri Fiscal, i preparació del pas següent perquè cada permís gaudit sumi.

Documentació útil

Liquidació de condemna i refosa, per verificar la quarta part complerta.
Acord de classificació en grau i les seves revisions.
Programa Individualitzat de Tractament i certificats d’activitats, cursos o tallers.
Informes de l’Equip Tècnic i acords de la Junta de Tractament.
Notificació de denegació, amb la data exacta: d’ella depenen els terminis.
Full historicopenal i de sancions disciplinàries.
Acreditació d’arrelament: empadronament, contracte o escriptura del domicili, llibre de família, DNI o NIE.
Documentació laboral: contracte, oferta de contractació, vida laboral.
Informes mèdics o d’addiccions i certificats de programes de deshabituació.
Justificants de pagament de la responsabilitat civil, encara que siguin parcials.
En permisos extraordinaris: certificat de defunció, informe mèdic de gravetat o documentació de parentiu.

Preguntes freqüents

Quan es pot demanar el primer permís de sortida?

Per a un permís ordinari han de concórrer tres condicions: estar classificat en segon o tercer grau, haver extingit la quarta part de la condemna i no observar mala conducta (art. 154 RP). Complerts els requisits, la sol·licitud es presenta davant de la Direcció del centre, que la remet a l’Equip Tècnic. Els permisos extraordinaris de l’art. 155 RP no exigeixen aquest percentatge de compliment.

Quants dies de permís hi ha l’any?

Cada permís ordinari pot durar fins a 7 dies. El màxim anual és de 36 dies en segon grau i 48 dies en tercer grau, repartits en els dos semestres naturals amb un topall de 18 i 24 dies per semestre. No computen les sortides de cap de setmana del règim obert ni les sortides programades de l’art. 114 RP.

Es poden demanar permisos en primer grau?

Permisos ordinaris, no: l’art. 154 RP els reserva als classificats en segon o tercer grau. Sí que escauen permisos extraordinaris de l’art. 155 RP per defunció o malaltia greu d’un familiar, part o altres motius importants i comprovats, però en primer grau requereixen autorització expressa del Jutge de Vigilància Penitenciària.

Què passa si no torno a temps d’un permís?

La no reincorporació pot constituir delicte de trencament de condemna de l’art. 468.1 CP, castigat amb presó de sis mesos a un any quan el subjecte estigués privat de llibertat, segons la STS 50/2020. Un retard breu i justificat no equival automàticament a trencament penal, però sí que pot comportar conseqüències disciplinàries. Si ha passat, contacta amb un advocat abans de fer cap pas.

Pot demanar permisos una persona en presó preventiva?

Sí. L’art. 48 LOGP i l’art. 159 RP ho permeten, però exigeixen l’aprovació prèvia, en cada cas, de l’autoritat judicial que coneix de la causa. És una via més restrictiva i requereix coordinació entre el centre penitenciari i l’òrgan judicial.

Quant triga a resoldre’s una sol·licitud de permís?

Depèn del centre i de si s’ha d’elevar al Jutjat de Vigilància. Els de fins a dos dies els autoritza el Centre Directiu; els de durada més gran s’eleven al JVP, cosa que allarga els temps. A la pràctica el procés se sol mesurar en setmanes, per la qual cosa convé sol·licitar-lo amb prou antelació respecte de la data desitjada i del tancament del semestre.

Quin termini tinc per recórrer la denegació del permís?

Contra l’acord denegatori de la Junta de Tractament escau queixa davant del JVP. Contra la interlocutòria del Jutjat de Vigilància, el recurs de reforma s’interposa en tres dies des de la notificació i l’apel·lació en cinc dies, i aquesta última la resol l’Audiència Provincial de la demarcació del centre penitenciari. Són terminis improrrogables.

Influeix el RisCanvi en la concessió del permís a Catalunya?

La seva aplicació és preceptiva en les decisions sobre permisos als centres catalans i valora, entre altres criteris, el risc de trencament de condemna. Formalment acompanya la decisió sense substituir el judici professional de l’Equip Tècnic, però a la pràctica una valoració de risc alt dificulta la concessió. Per això treballem tant la correcció d’errors en la valoració com els factors dinàmics que sí que es poden modificar.

Parlem del teu permís

Cada expedient és diferent i cada Jutjat de Vigilància té els seus criteris. No et podem anticipar un resultat —ningú honest no ho pot fer—, però sí que podem estudiar el teu cas amb rigor, dir-te amb franquesa on és el problema i treballar cada argument i cada document que jugui a favor teu.

Truca’ns al 696 967 181 o al 937 490 708, escriu-nos des de contacte o passa per C/ Aribau 205, 2n, Barcelona. Pots veure també la nostra àrea de dret penitenciari i la nostra pàgina d’advocat penitenciari a Barcelona.